L'illa invisible
INSULAE TORTUOSAE, així l’anomenaren els genovesos instal·lats a Tortosa després de la conquesta de Turtuxa l’any 1148. Es difícil imaginar-se actualment que el que avui coneixem com a barri de Ferreries, ara fa 865 anys, era un tros de terra envoltat per l’Ebre. Historiadors locals han intentat especular sobre la forma i les dimensions de l’illa; així per exemple, Ramon Miravall en la seva obra “Dellà lo Pont de Barques”, ens descrivia: L’illa havia de tenir el seu cap septentrional a la línia actual del riu, essent l’element d’atac a les aigües el front entre l’inici del mur i la Fàbrica de Bau (…). La base de la Peixera de Bau, a notable profunditat per causa del fort drenatge, romanen grans blocs de pedra que el fonamenten i defensen. Una sortida al riu ens indica que des d’en Bau l’aigua cerca Quatre Camins per arribar a Roquetes i que l’illa segueix un curt recorregut per l’Eix de l’Ebre per morir cercant l’encara llunyà Pont del Català (…)”. Anys abans, Enric Bayerri ja especulava també amb les dimensions de l’illa. En la seva obra “Colón tal cual fué”, i en la seva “Historia de Tortosa y su comarca” deia que aproximadament tenia uns cinc quilòmetres de llarg i dos d’ample. AL SEGLE XII, el comte de Barcelona va demanar l’ajuda a la República de Gènova per conquerir la ciutat de Turtuxa. Un cop finalitzada la conquesta, Ramon Berenguer IV va avançar-los el pagament dels serveis prestats, concedint-los l’illa que formava l’Ebre davant de la ciutat; la parròquia de Sant Llorenç de Gènova se’n va quedar dos terceres parts, mentre que a la República se li va concedir una tercera part. No obstant, l’any 1150 la República ven la seva part de l’illa a la Parròquia, i l’any 1289 la Parròquia ven la seva totalitat al bisbat de Tortosa. QUÈ VA PORTAR els genovesos a desfer-se de l’herència del comte de Barcelona? Es creu que els genovesos volien establir una base comercial a Tortosa, aprofitant la seva situació estratègica i les bones relacions existents entre la República i la ciutat. No obstant, se n’adonaren que els guanys -que foren abundants-, no compensaren de cap manera les despeses fetes en les conquestes de Tortosa i Almeria. I d’aquesta manera, després de cent quaranta anys de presència a la ciutat de l’Ebre, decideixen vendre-la. L’ILLA VA ANAR desapareixen en part a causa dels sediments que anava dipositant l’Ebre en el seu braç, situat front a la ciutat de Roquetes. Durant la riuada de 1866, l’Ebre el va tornar a formar temporalment. Un fenomen que la població podia observar des del punt més alt del nucli urbà: el castell de la Suda.
Enfilem el camí cap a la Mancomunitat de l'Ebre
Xavier FauraPRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBREPUBLICITAT
