Personatge Ebrenc del 2008: Belén Fabra

En el marc del resum de l'any que estem fent aquests dies a La Marfanta, avui anunciem qui ha estat per nosaltres el Personatge Ebrenc del 2008. I la guanyadora no és altra que la tortosina Belén Fabra, que s'ha consolidat definitivament com a actriu gràcies al seu paper protagonista en la pel·lícula Diario de una ninfómana. El film dirigit per Christian Molina ha estat una de les pel·lícules espanyoles més vistes de l'any, al costat de Los crímenes de Oxford; Vicky, Cristina, Barcelona; Mortadelo y Filemón: Misión salvar la Tierra; Los girasoles ciegos i La conjura del Escorial. Belén Fabra (amb una interpretació "superlativa", segons la revista Fotogramas), va ser un dels ganxos d'una pel·lícula que es va veure afavorida per la polèmica censura del cartell a la Comunitat de Madrid, així com per l'èxit de la novel·la homònima de Valérie Tasso. L'actriu tortosina s'ha quedat fora de la candidatura al Goya a la millor actriu protagonista, una decisió incomprensible segons alguns crítics, però Belén Fabra sí opta al premi Gaudí pel seu paper a Diario de una ninfómana, guardó que anualment concedeix l'Acadèmia del Cinema Català.

Nascuda el 3 de novembre del 1977, Belén Fabra va aconseguir el reconeixement de la crítica amb l'obra de teatre Plataforma, de Calixto Bieito, i els seus primers papers importants al cinema van ser a Pactar amb el gat i Canciones de amor en Lolita's Club. Un dels seus projectes més immediats és la pel·lícula L'estació de l'oblit, un drama amb tocs de comèdia romàntica sobre les relacions intergeneracionals i l'abandonament de la gent gran, en què Belén Fabra interpretarà una dona infeliç. Christian Molina repetirà a la direcció, aquesta vegada al costat de Sandra Serna. Però al marge de la seua activitat cinematogràfica, Belén Fabra també ha destacat en el 2008 per haver donat suport públic a la campanya d'internet per aconseguir la retirada del monument franquista de Tortosa. En aquest sentit, també cal destacar la seua aposta per les noves tecnologies de la comunicació. De fet, considerem que és molt important que persones amb una certa rellevància social es mullin en assumptes que durant molts anys han estat tabú a la ciutat. De la mateixa manera, és important que la gent de la cultura i els intel·lectuals també defensen públicament allò que creuen, i per això rebutgem aquí comentaris tan retrògrads i anacrònics com els que van poder llegir-se en l'article sobre la seua interpretació a Diario de una ninfómana que Lafarga Fabregat va publicar fa un parell de setmanes a la revista gratuïta L'Estel. Per tant, tot el nostre suport a l'actriu.

Foto: TCM

La Marfanta TV: festa de Cap d'Any a Tortosa

El regidor de Joventut, Emili Lehmann, va presentar fa uns dies la revetlla que tindrà lloc aquesta nit a Tortosa. La festa de Cap d'Any es farà al passeig central del parc municipal Teodor González, amb una vela d'uns mil metres quadrats amb calefacció i tot tipus de serveis, i és una iniciativa de l'empresa Acadèmic que compta amb el suport de l'Ajuntament. Després d'alguns dies d'especulacions, en què només es prometien "preus populars", s'ha sabut que el preu serà de 19 euros per persona i que el preu també inclou cotilló, copa de cava i una consumició.

Més informació:
-La Festa de Cap d'Any vol ser una alternativa als desplaçaments la nit del 31 de desembre

Resum del 2008: maig, manifestació d'Amposta i adéu a la sequera del transvasament urgent

Al maig, la pluja abundant que va caure arreu del país va acabar amb l'anomenada emergència nacional per la sequera, i també amb el projecte d'interconnexió de xarxes que havien acordat el govern de la Generalitat i el de l'Estat. En aquest sentit, els efectes de la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona eren la conseqüència de la mala gestió de l'aigua a Catalunya, però també les riuades que aquells dies van registrar-se a la conca catalana de l'Ebre. Setmanes abans, alguns polítics, mitjans de comunicació i tertulians professionals havien intentat contraposar les imatges de la sequera amb les imatges de les avingudes del Segre i de l'Ebre; però el territori va tenir la sort que les pluges també van fer créixer les reserves als pantans de les conques internes, uns embassaments que a finals del 2008 ja acumulen el triple de l'aigua que tenien al desembre del 2007.

A finals de maig, la derogació del decret del transvasament era imminent, però la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) advertia que s'oposaria amb fermesa a qualsevol tipus de canonada, ja que la intenció de la Generalitat era aprofitar més endavant l'obra auroritzada pel govern de l'Estat. A més, el moviment social reclamava la dimissió del president del CAT i canvis en el consorci del minitransvasament a Tarragona. De fet, la PDE donava la sequera per acabada però preferia no abaixar la guàrdia i uns 200 activistes es manifestaven davant del palau de Pedralbes de Barcelona, només 10 dies després de l'èxit de la manifestació d'Amposta. També va ser un èxit la campanya blocaire contra el transvasament, amb un centenar d'adhesions. D'altra banda, com a conseqüència de la crisi de la sequera, ICV de les Terres de l'Ebre es dissolia i constituïa una plataforma crítica, Coherència i Territori. Abans, Jaume Forcadell també havia marxat del consell d'administració del CAT.

Mentrestant, amb un altre decret, l'Estat aurotizava el projecte Castor davant de les costes d'Alcanar i Vinaròs. D'altra banda, va fer-se més evident la polèmica entre l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat, pel traçat de la variant de l'eix de l'Ebre i la seua afectació sobre la urbanització del Canalet. En canvi, la col·laboració entre les dues administracions es feia més estreta per impulsar la reforma integral del barri de Sant Jaume, al nucli històric de la ciutat. La Generalitat, d'altra banda, adjudicava les obres de reforma del Palau Oliver de Boteller. A més, l'Ajuntament va començar les obres per convertir el carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta en una zona de vianants. També va saber-se que les noves piscines de Tortosa costaran uns nou milions i que tindran comerços, ludoteca i restaurant, i els primers detalls del futur centre cívic de Ferreries. D'altra banda, la justícia declarava culpable el veí de Tortosa acusat d'haver assassinat a trets un jove magrebí a la plaça dels Farols, l'agost del 2005. Al maig també va confirmar-se la possible arribada d'una inversió industrial al polígon Catalunya Sud, a càrrec de la siderúrgica Gallardo, empresa que aquells dies també sonava com a possible compradora d'El Periódico de Catalunya. El dia 21, un incendi va cremar l'escola bressol Mare Natura de Tortosa, deixant sense llar d'infants un centenar de xiquets, durant uns dies. Finalment, la policia local incorporava el gos Arco a la seua plantilla, per reforçar la lluita antidroga.

Resum del 2008: abril, cop de decret per portar l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona

La notícia més important de l'abril del 2008 va ser el cop de decret que van negociar el govern de l'Estat i la Generalitat, i que permetia construir una canonada d'emergència que unís la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat. La interconnexió urgent ja estava al damunt de la taula, però abans el delegat Lluís Salvadó havia amenaçat de dimitir si la Generalitat executava el transvasament del Segre. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, acumulava crítiques fins i tot des d'ICV, i suspenia una visita a Amposta. En l'àmbit dels moviments socials, naixia la Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE), al marge de la PDE, que va reclamar la dimissió de Montilla, Carod i Saura com a signants del Compromís per l'Ebre.

Mentrestant, la PDE reactivava la xarxa catalana contra els transvasaments, amb una cimera a Lleida. L'Ajuntament de Tortosa encara rebutjava el transvasament del Segre, però amb una divisió evident entre les forces polítiques del consistori. Una vegada confirmat el transvasament a Barcelona, la PDE va reclamar la unitat i coherència en la mobilització del territori. De fet, el conseller Baltasar va ser rebut amb una catifa de sal a Tortosa, i la PDE convocava la manifestació d'Amposta per al 18 de maig, amb un cartell que recordava irònicament la campanya del PSC. Arribava també el primer problema per al projecte, ja que els regants de la conca de l'Ebre descartaven en un primer moment la venda de l'aigua per a l'àrea metropolitana de Barcelona. l'alcalde d'Ulldecona, Josep Lluís Millan, va deixar ERC perquè el partit no va rebutjar el transvasament urgent a Barcelona, ja que els republicans van preferir donar suport al projecte i aprofitar després la canonada reversible per a la dessaladora de Cunit, un extrem que abans també havia proposat el president del CAT, Daniel Pi. Però la PDE posava en marxa la maquinària social i jurídica per evitar la construcció de la canonada.

A l'abril també es van conèixer els primers detalls de la fuita radioactiva que havia tingut lloc a la central nuclear d'Ascó, uns mesos abans. La Generalitat va traure a informació pública el projecte de la variant de l'eix de l'Ebre, que no tenia en compte la posició de l'Ajuntament de Tortosa ni les queixes dels veïns del Canalet. Poc després, l'Ajuntament tortosí va enllestir les obres de reurbanització del Portal del Rastre.

Resum del 2008: març, la PDE declara el govern 'transvasista' per la gestió de la sequera

El més destacat del mes de març del 2008 va ser l'esclat definitiu de la polèmica pel transvasament urgent a Barcelona, primer a través d'una fallida "transferència puntual" des de la capçalera del Segre. El fantasma dels transvasaments tornava a planar sobre l'Ebre. De fet, la gestió que s'estava fent de la sequera a les conques internes de Catalunya va fer que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) declarés la Generalitat com a "govern transvasista", i que anunciés una campanya de mobilititzacions contra el projecte. El divorci entre el moviment social i el tripartit era total, tot i que el govern català afirmava que es comprometia a respectar l'anomenat Compromís per l'Ebre. Abans, la PDE s'havia mantingut fora del debat sobre l'ús dels pous de Tarragona per no interferir en la campanya electoral, mentre ERC de l'Ebre veia la venda d'aigua de Tarragona com "un mal menor". Mentrestant, el transvasament esquitxava els debats electorals entre Zapatero i Rajoy, i el candidat del PP per Tarragona, Francesc Ricomà, admetia a Tortosa que el seu partit no renunciava als transvasaments. Però Carod-Rovira deia, durant un míting a la ciutat, que ni Rajoy ni Zapatero eren "de fiar". Tot i així, a les eleccions espanyoles del 9 de març, el PSC va ser la força més votada a Tortosa i al territori, a canvi de la sobtada caiguda d'ERC i ICV. Contra tot pronòstic, la diputada ampostina Lluïsa Lizárraga va tornar a repetir escó al Congrés de Madrid. Així, els socialistes es comprometien a impulsar les obres del Delta i la construcció de les infraestructures del territori, però ben aviat es van veure immersos en la polèmica pel transvasament del Segre a Barcelona.

De fet, el 18 de març el conseller Nadal no descartava, per primer cop, una captació d'emergència des del Segre, una declaració que va contradir les paraules que aquell mateix matí havia dit el delegat de la Generalitat a l'Ebre. Així, Lluís Salvadó havia assegurat que el govern no preveia cap transvasament, "ni del Segre ni de l'Ebre". Les contradiccions i enfrontaments interns per la gestió de la sequera es feien cada vegada més evidents. Mentrestant, els regants advertien que transvasar l'aigua fora de Tarragona seria un frau de llei. A finals de març, el govern de l'Estat desautoritzava el transvasament del Segre, cosa que posava les bases per intentar la interconnexió d'urgència entre el minitransvasament a Tarragona i la xarxa Ter-Llobregat.

D'altra banda, l'activista cultural Domingo Tomàs va ser nomenat director de la Festa del Renaixement. Poc després, la Colla Jove de Dolçainers va protagontizar una polèmica durant la processó del Silenci. L'Ajuntament de Tortosa reprenia l'enderrocament de les cases de Sant Felip Neri. Els veïns del Canalet entregaven més d'un miler de signatures per reclamar un altre traçat de la variant de l'eix de l'Ebre. La Cambra de Comerç iniciava els actes del centenari. A Amposta, l'Ajuntament va decidir mantenir el nom de dos carrers que homenatgen dos mites militars del franquisme, Ruiz de Alda i García Morato. A més, la Generalitat ja tenia a punt el nou decret de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques.

La crisi financera anima empresaris locals a refundar el Banc de Tortosa

Els possibles inversors provenen de diferents sectors econòmics i voldrien reconstruir l'antiga seu de l'entitat

La crisi financera internacional sembla no tenir aturador, i totes les previsions per al 2009 no són gaire optimistes. La falta de liquiditat també és un problema a les Terres de l'Ebre, i és per això que un grup d'inversors del territori estan decidits a posar-se a treballar per reactivar l'economia productiva en l'àmbit de les quatre comarques catalanes i del Baix Maestrat. En aquest sentit, l'objectiu principal és refundar el desaparegut Banc de Tortosa. "Si les ajudes dels governs als grans bancs encara no arriben a les empreses, nosaltres facilitarem que els diners es moguen i que els emprenedors de Tortosa i la resta del territori puguen demanar crèdits", va explicar un dels inversors que impulsen la iniciativa, i que provenen de diferents sectors econòmics.

Un grup d'inversors locals està decidit a recuperar la forta activitat econòmica del territori de l'antiga diòcesi de Tortosa, en què l'activitat comercial es complementava amb una important activitat financera. De fet, la constitució del Banc de Tortosa va ser l'1 de setembre de 1881, amb el nom Societat de Crèdit Banc de Tortosa, i el seu primer administrador va ser Felip Ascot Antolí. L'any 1910, el Banco de España va arribar a la ciutat, (aleshores també actuava com a banc comercial), i més tard també ho feien el Banco de Aragón, l'any 1918, i el Banco Central, l'any 1925. Per la seua banda, el Banc de Tortosa va ser una peça clau per a la construcció d'equipaments com el mercat municipal, però també d'infraestructures importants per al territori com el Carrilet o l'antiga línia ferroviària de la Val de Safan. Durant alguns anys, a finals del segle XIX, el Banc de Tortosa va estar instal·lat al Palau Oliver de Boteller, quan l'antiga casa Villòria es trobava a la Barana (l'actual rambla Felip Pedrell). Però més tard, la seu del Banc de Tortosa va ser traslladada al seu emplaçament definitiu, l'emblemàtic edifici del xamfrà de l'avinguda de la Generalitat amb la plaça de Barcelona, al costat de l'antic mercat del Peix.

En aquest sentit, alguns dels emprenedors que han decidit refundar el Banc de Tortosa opinen que l'entitat hauria de recuperar també el seu emplaçament, però admeten que això seria ara una empresa molt complicada, ja que l'edifici del posterior Banc Central va ser enderrocat i substituït per un bloc d'habitatges. Amb tot, voldrien que la seu del banc s'instal·lés el més a prop possible del seu lloc original, i és per això que s'han fixat en el local que encara hi ha lliure al segon pis de l'edifici annex del complex del mercat del Peix. Els inversors esperen tenir la complicitat de les autoritats locals i catalanes per tirar endavant la refundació del Banc de Tortosa, tenint en compte la seua forta vinculació amb la història de Tortosa i del territori. De fet, el Banc de Tortosa va desaparèixer als anys cinquanta, després d'una operació financera dirigida per Joaquim Bau. L'exalcalde va ser president del consell d'administració del Banc de Tortosa des del 1941. Així, durant la postguerra, Bau va fer-se amb el paquet majoritari de les accions del banc tortosí, i l'any 1950 va vendre l'entitat al Banc Central, tot aconseguint una fortuna considerable.

Per saber més:
-La fundació del Banc de Tortosa, article d'Emili Llorente

Campanya a internet per la reposició de l'antiga Creu del barri tortosí de Ferreries

L'altra dia comentàvem amb uns amics la rapidesa amb què es pot organitzar qualsevol tipus de campanya a través de la xarxa social de Facebook, un dels últims fenòmens d'internet. Hi ha tot tipus de grups i causes tan divertides i reivindicatives de l'orgull ebrenc com, per exemple, Les baldanes que bones que són, que ja compta amb més de 150 mostres de suport. En la mateixa línia, es troba el grup que va iniciar fa unes setmanes el blocaire Jordi Roig, per aconseguir la retirada del monument franquista de Tortosa, i que està a punt d'aconseguir el miler de membres. En aquesta mateixa línia de campanya reivindicativa, avui hem decidit iniciar una campanya a Facebook per aconseguir la reposició de l'antiga creu de terme que hi havia a l'entrada del barri tortosí de Ferreries.

Com alguns ja sabreu, la tradició explica que la creu va ser construïda en aquest indret que mostren les fotografies, a la cruïlla del carrer Tarragona amb l'actual rambla de Catalunya i el carrer del Comerç, en memòria de la predicació de sant Vicent Ferrer durant la seua estada a Tortosa. De fet, la creu de terme va donar nom a l'anomenat raval de la Creu, que fusionat amb el raval de Sant Vicent va esdevenir l'actual barri de Ferreries. Com a creu de terme, estava situada a l'entrada del barri, a l'antic carrer Major que unia Tortosa i el raval de la Creu amb Roquetes i el raval de Jesús. Segons llegim al llibre Tortosa. Imatges d'un espai, d'un temps, d'una gent, d'on hem tret aquesta fotografia del 1914 del magnífic fons de Josep Salvany, una columna de vuit metres d'altura, d'estil dòric i feta de jaspi de Tortosa, servia de basament a una creu de ferro. La Creu de Ferreries va estar en aquest lloc fins l'any 1923, quan les reformes del carrer van obligar l'Ajuntament a traslladar-la a la vora del riu, davant de l'entrada al pont de la Cinta. De fet, en aquella cruïlla portava, com a mínim, des del segle XVI, ja que la Creu ja apareixia als populars gravats d'Anton van der Wyangaerde. Amb l'esclat de la Guerra Civil (1936-39), la creu de terme va ser enderrocada, tot i que diverses fonts asseguren que va ser desmuntada i repartida per peces a diferents cases del barri, amb l'objectiu que les famílies més devotes puguessin custodiar la Creu de Ferreries i protegir-la dels atacs dels incontrolats revolucionaris. 70 anys després de la guerra i en ple procés de recuperació de la memòria històrica i del patrimoni de la ciutat, i amb un govern municipal que manté bones relacions amb l'Església, potser seria convenient que la Creu tornés a presidir l'entrada a Ferreries.

Resum del 2008: febrer, Tortosa manté el 13 de Gener i l'Ebre entra en precampanya

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va rebutjar el 4 de febrer, amb els vots de CiU i el PP, i amb l'abstenció dels regidors d'ERC, una moció d'ICV en què es reclamava canviar el nom del barri 13 de Gener, que commemora la data en què les tropes de Franco van ocupar totalment Tortosa. La moció va generar un intens debat polític en què el portaveu d'ERC, Ricard Forés, va defensar la seua posició recordant que l'11 de setembre és la diada nacional de Catalunya tot i que representa la pèrdua de les llibertats. Jaume Forcadell (ICV) va lamentar la visió d'ERC i els va proposar que el govern declari festa local el 13 de gener. El ple també va rebutjar, amb els vots de CiU, el PSC i el PP, el canvi de nom de la plaça d'Espanya. En aquest punt, ERC sí que va donar suport a ICV, però aquesta modificació de la nomenclatura tampoc va prosperar.

També al febrer, la gestió de l'aigua va entrar definitivament en la precampanya electoral, i l'Ebre va tornar a centrar l'escena social i política. Duran advertia que CiU rebutjaria entrar en qualsevol govern que volgués fer un transvasament, mentre que Sirera proposava recuperar primer el pla d'obres del Delta. Mentrestant, el delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté, defensava la interconnexió de xarxes, tot avançant una de les polèmiques més fortes de l'any al territori. Les paraules de Sabaté van generar un fort debat al PSC, i el tortosí Joan Sabaté va contestar el seu company de partit. Al mateix temps, la PDE desconfiava que CiU hagués renunciat als transvasaments, i Carme Chacón prometia a Tortosa que el PSC-PSOE eren l'única garantia per deixar-los al calaix. Pocs dies després, els regants del Delta i l'Ajuntament de Tortosa es posicionaven contra la venda d'aigua dels pous de Tarragona a l'àrea metropolitana de Barcelona, fet que va ser criticat pel PSC i ICV.

D'altra banda, començaven a saber-se més detalls sobre la futura vegueria de l'Ebre, que podria tenir la seu a l'actual Consell Comarcal del Baix Ebre. A més, la Generalitat aprovava les noves àrees residencials estratègiques, i a Amposta hi havia una manifestació en defensa de les tradicions de les Terres de l'Ebre, mentre els caçadors de Tortosa s'exposaven al tancament del seu vedat per l'ús indiscriminat de verí. Finalment, també va saber-se que la nova carretera de Tortosa a Roquetes tindria quatre carrils i un carril bici, i que Tortosa rehabilitarà l'antiga església de Sant Antoni per fer-hi el museu dels passos de la Setmana Santa.

Pots veure tots els articles del febrer del 2008, tot clicant aquí.

Resum del 2008: gener, nova ordenança de locutoris de Tortosa

La primera polèmica social i política del 2008 a Tortosa va ser la redacció i aprovació de l'ordenança de locutoris, que el govern de Ferran Bel va aprovar el 18 de gener. Fins aquell moment, Tortosa tenia aproximadament un locutori per cada 1.000 habitants. Així, amb l'objectiu de frenar la concentració d'aquest tipus de negocis, el govern va impulsar una normativa que tenia l'objectiu de regular la instal·lació de nous locutoris. La normativa pretén impedir la instal·lació de nous locutoris a menys de 200 metres dels actuals, prohibir-hi la venda de begudes i aliments, i establir límits en els horaris. A Tortosa hi havia una trentena de locutoris en funcionament i cinc més en tràmit, la meitat dels quals es concentraven al nucli antic. En línies generals, la nova ordenança impedeix la instal·lació de nous locutoris a menys de 200 metres dels actuals, prohibir-hi la venda de begudes i aliments i establir límits en els horaris, però també busca introduir millores tècniques per garantir un millor servei als usuaris. D'altra banda, un dels aspectes que va passar més desapercebut, enmig del debat polític sobre la seua validesa jurídica, va ser el règim de sancions de la nova ordenança. Les multes es determinen en funció de la gravetat de la infracció i oscil·len entre els 150 euros de les infraccions lleus i els 900 euros de les molt greus. A més, la comissió de més d'una falta molt greu en el període d'un any se sancionarà amb una multa de 1.800 euros, i també amb la clausura de l'establiment per un període de temps no inferior a un mes ni superior a sis mesos.

D'altra banda, al gener del 2008 també es va presentar el pla d'acció municipal (PAM) de l'Ajuntament de Tortosa, el govern de Bel va contractar un gerent d'esports, van començar les obres a l'avinguda Felip Pedrell, el consell executiu de la Generalitat es reunia per primer cop a Tortosa, la PDE començava a alertar del perill d'un transvasament a Barcelona, Manel Saltor (CiU) deixava la política activa a Móra d'Ebre, i el conseller Puigcercós anunciava que les vegueries entrarien en vigor després de les eleccions del 2011.


També pots llegir:
-El govern tortosí prepara una ordenança per restringir l'obertura de més locutoris
-El nou comerç del nucli antic de Tortosa
-El govern de Tortosa aprovarà demà la nova ordenança de locutoris
-Tortosa també ha restringit l'obertura de bancs i immobiliàries al centre comercial
-L'ordenança de locutoris de Tortosa estableix sancions de fins a 1.800 euros
-ICV prepara al·legacions contra l'ordenança de locutoris de Tortosa

Rèplica sobre la polèmica de l'article fictici sobre el doble campanar del Roser

Com alguns recordareu, ara fa un any vam parlar dels problemes que porta fer innocentades quan no és 28 de desembre [torneu a llegir l'article complet clicant aquí]. En concret, us parlàvem d'un article de ficció publicat el 1995 a l'antic setmanari L'Ebre, que incloïa un dibuix de la parròquia tortosina del Roser amb dos campanars i una falsa referència bibliogràfica d'un llibre que realment no va existir, en què s'explica la rivalitat entre Joan Abril i l'arquitecte fictici Marcel Bernat. Aquell article va propiciar que dos anys després aparegués un llibre escrit per Blai Guimerà, que no només aprofitava (per a la portada) el dibuix sense citar-ne l'autor, sinó que citava un llibre del 1927 que només existia en l'univers de sentit d'aquell article titulat Ficcions, precisament per evitar equívocs... Doncs bé, un any després hem rebut la resposta de Guimerà, que reproduïm íntegrament tot seguit, per garantir el seu dret a rèplica. També hem volgut il·lustrar aquest article amb una fotografia trucada que mostra com seria, en aquests dies de Nadal, l'església del Roser amb els dos campanars il·luminats...

Me he tropezado en Internet con una página del bloc de Gustau Moreno (para encontrarla buscar en google Blas Guimerá, marfanta.com: decembre 2007) en que me hace una crítica para desprestigiarme a mí y a mi libro "El Roser: su génesis y vicisitudes". Ahora recuerdo que cuando estaba investigando la construcción de este templo, alguien de Tortosa se debió enterar de que yo estaba argumentando sobre la hipótesis de que hubiera otra torre en proyecto por parte del arquitecto Abril. Como aquí en Tortosa siempre se actúa en equipo como en una familia, al poco tiempo salió un artículo en el hoy desaparecido Ebre-Informes referente al tema y otro del equipo me hizo llegar el artículo para que picara, porque tal como dice ahora el autor se trataba de una broma macabra. Solamente haré a la página del Bloc marfanta de Gustau dos aclaraciones: 1) No soy ningún "excapellà" porque el sacramento del orden imprime carácter; porque no he hecho el proceso de secularización; porque cumplo con la ley del celibato, la misa, el breviario, otras oraciones y predico en el púlpito de la prensa. Lo que pasa es que por cuestiones de salud no estoy bajo la disciplina de la multinacional. 2) Es cierto que caí en la trampa del autor del artículo, pero yo hice mis gestiones para encontrar dicho libro sin encontrar a nadie que me dijera que no existía. Mi argumentación sobre el segundo campanario es independiente del falso libro, al que cité por un exceso de confianza en los "saviruts" de Tortosa, que siempre han presumido de seriedad y veracidad cuando se ponen a escribir. Por último, le agradezco al autor el dibujo que coloqué en la portada del libro porque si no lo hubiera hecho él lo habría mandado a hacer yo. Que no se preocupe Moreno porque en la segunda edición del libro ha quedado anulada la cita de la discordia y el libro quedará limpio e inmaculado como salió de la mente del autor. Ni entráis ni dejáis entrar.

Un regal de Nadal (felicitació amb versió ebrenca de 'Si et quedes amb mi')

El nostre regal de Nadal ha estat aquest angelet, i aquesta és la nostra felicitació de Nadal més sincera a tots els lectors i lectores de La Marfanta. Esperem que tingueu unes molt bones festes i una bona entrada d'any, i que el 2009 vingue carregat de bones notícies...

Per cert, la versió ebrenca de Si et quedes amb mi, el clàssic immortal dels Sopa de Cabra, podeu trobar-la al disc Càntir, que van enregistrar els alumnes de l'IES de Flix del curs 2000-2001.

Un cinquè premi a Móra d'Ebre: 36.199

L'administració número 2 de Móra d'Ebre, La cabreta coixa, s'ha estrenat aquest Nadal tot donant un cinquè premi en la Rifa de la Grossa, ja que ha venut deu dècims del número 36.199. Segons llegim aquest mateix matí a l'ACN, la propietària de La cabreta coixa, Núria Latorre, ha dit que tota la sèrie s'ha venut en finestreta, i que encara es desconeix si la venda ha estat a veïns del municipi. De fet, encara ningú havia anat a l'administració, que es troba al número 9 del carrer Doctor Peris. Però com que era una única sèrie, Latorre creu que va ser dels primers dècims que va vendre. El 36.199 ha estat el segon cinquè premi del matí, ja que ha sortit a les 09.37 hores amb una dotació de 50.000 euros. A més de Móra d'Ebre, també s'ha venut a la Garrucha (Almeria), Oviedo, Palma de Mallorca, diferents administracions de les comarques de Barcelona, Sigüenza (Guadalajara), Torre del Campo (Jaén), Astorga (Lleó) y la Laguna (Tenerife), com podeu veure en aquest mapa de Google que ja ha publicat El Mundo. L'any passat, les Terres de l'Ebre ja van rebre un cinquè premi de la Rifa de Nadal, ja que l'administració número 1 del carrer Sant Blai de Tortosa també va vendre una sèrie completa, en aquell cas del número 53.238. Potser recordareu el vídeo que vam publicar a La Marfanta.