Tortosa, Miravet i Horta, plats forts del I Congrés de l'Edat Mitjana a les Terres de l'Ebre

04/11/2016

Tortosa va ser l'escenari, el passat cap de setmana, del primer Congrés d’història de l’edat mitjana a les Terres de l’Ebre, organitzat per part dels Templers Federiciani de Catalunya i que ha comptat amb la col·laboració del centre associat de la UNED i de l’Ajuntament de Tortosa, entre d’altres.El Congrés es va iniciar amb una conferència dels càtars i de la llengua occitana i els seus problemes per seguir-la mantenint, a càrrec de la historiadora, Griselda Lozano.

A continuació es va fer una visita guiada a la Catedral de Tortosa de la mà de l’historiador, Hilari Muñoz. Durant la visita, centrada en les peces medievals des del s. XII fins al XIV, s’han pogut conèixer diferents peces singulars o úniques al país, com és el cas d’un antic capitell de l’antic claustre romànic de la Catedral on s’hi representa la fugida d’Egipte. Un altre element distingit en seria el fragment de bàcul, únic a Catalunya, que es va elaborar a la Provença del segle XII. Però si hi ha quelcom de distingit, poc difós i rellevant, això és el fet de descobrir que originàriament les Homilies d’Organyà van ser escrites a Tortosa i, posteriorment, es van passar a Organyà, on també hi havia un monestir de la mateixa ordre que el tortosí.

Hilari Muñoz ha explicat que una altra de les peces especials que presideixen l’antic menjador dels canonges és l’Atles de Lió, de mitjans del segle XVI, i que compta amb uns topònims únics de Ptolomeu del s. II d. C. I pel que fa a l’altra sala, la del dormitori dels canonges, no s’ha estat de parlar del cadirat renaixentista de Cristóbal de Salamanca, però també ha recordat que la sala que ara l’acull va ser finançada per la família Pinós i per això s’observa un escut amb el símbol d’una pinya. Una altra peça important és la Creu de cristall de roca (un tipus de quars dut des de Turquia al s. XV) que és tot un símbol de puresa, una creu que s’utilitzava per als enterraments de tots aquells nens que no havien fet la comunió.

El bastó de St. Vicenç Ferrer, l’arqueta d’ivori, les columnes bizantines del claustre, la Mare de Déu de la Veritat, un ossari d’un cavaller feudal o la típica Capell de la Cinta, han estat altres de les peces que s’han tractat a la visita. I per acabar la jornada es va visitar el castell de la Suda de Tortosa, on es va poder visitar la torre de l’homenatge, molt important defensivament en època templera, així com les masmorres del castell.

A la tarda el centre de la UNED va acollir la conferència sobre els orígens dels templers, a càrrec de l’escriptor i divulgador històric, Jordi Matilló, i també una altra del Setge de Tortosa en l’època de Ramon Berenguer IV, a càrrec de l’historiador, Joan Carles Grecea.

A més, també es va comptar amb la presència del Gran Prior de la Península, Sir. Antoine Nolla, i del Prior de Catalunya i de la Corona d’Aragó, Amador Gisbert, que van explicar qui són i què fan els actuals templers de la germandat de Templers Federiciani de Catalunya.

I el segon dia del Congrés es va visitar el castell de Miravet (s. XI) que fou un enclavament important arran de la conquesta de Ramon Berenguer IV en el procés d’expansió territorial catalana. El castell, tot i estar encara en procés de restauració i de recuperació de noves excavacions arqueològiques, compta de diferents espais d’interès com el cos de guàrdia, les cavallerisses, la cisterna, el celler, el refectori, l’antiga cuina o l’església templera.

La tarda es va ubicar al municipi d’Horta de Sant Joan, on es va poder visitar l’ermita templera de Sant Salvador (s. XII). A l’ermita es van poder observar la tomba de Jacobeu del s. XIII o la sepultura de Bernat d’Alguaire, mestre d’obres de la Catedral de Tortosa. L’ermita, característica per la seva gran portalada gòtica del s. XV que recorda a la de l’església de St. Miquel de les Esplugues de Francolí, és la més important dins de l’arquitectura templera catalana. A més, conserva un claustre interior, originàriament de dos pisos i de l’ordre dels franciscans.

El Congrés va posar el seu punt i final a l’església d’Horta de Sant Joan (s. XII – XIII), obra de Bernat d’Alguaire i que presenta certes similituds amb la de Morella. La seva capella principal està dedicada a St. Miquel i destaca per l’orgue renaixentista amb imatges dels 12 apòstols. L’església, antigament dedicada a Sta. Maria, va cremar-se durant la Guerra Civil i això va fer que es perdés un important retaule del s. XVI de Pere de Nicolau.

Així doncs, des de l’ordre dels Templers Federiciani de Catalunya s’ha volgut apostar per posar en valor el patrimoni i la història de l’edat mitjana a les Terres de l’Ebre, per tal de donar-la a conèixer a la ciutadania i de fer-la més propera. A més, des de l’organització s’han mostrat satisfets pel resultat del Congrés i no en dubten de repetir l’experiència de cara a l’any vinent.