La meva prioritat, Tortosa, jo no hi renuncio!

PORTAVEU DEL PSC I CANDIDAT A L'ALCALDIA DE TORTOSA

SÓN MOLTES les raons que m’han fet presentar la meva candidatura a les eleccions primàries del PSC a Tortosa, per ser el candidat a l’alcaldia de Tortosa. Molts ja les coneixen, però entre aquestes raons en voldria destacar dues: perquè em rebel·lo contra aquells que deixen Tortosa aturada, a fosques i sense rumb; i perquè ara és l’hora de fer de Tortosa la Ciutat de les Oportunitats. I destaco aquestes perquè crec fermament que Tortosa necessita un canvi que la porti a ser la veritable Ciutat de les Oportunitats. Però, per a ser-ho, la prioritat ha de ser Tortosa. No es pot renunciar a res que li sigui favorable, que la deixi aturada o sense rumb. I jo no hi renuncio ni hi renunciaré a la meva prioritat: Tortosa.

MALAURADAMENT aquests darrers mandats ens hem trobat amb un govern que, tal com vaig qualificar a una entrevista a un mitjà de comunicació, podem definir com el de la “Santa Renúncia” perquè, deixant-se portar pel que els hi manen des del partit, sigui a Madrid o a Barcelona, s’han acostumat a renunciar a tot en que creiem que és bo per Tortosa i que tantes vegades hem reclamat i reivindicat.

DES DE L'AJUNTAMENT, un govern municipal i un alcalde han de fer polítiques actives en tots els àmbits per tal d’aconseguir els avenços necessaris per a que Tortosa sigui la veritable Ciutat de les Oportunitats. I jo, a això no hi renuncio.

AL TERCER pont de Tortosa, jo no hi renuncio. El govern municipal no ha fet res en onze anys per recuperar l’avantprojecte socialista per a tenir un tercer pont a Tortosa que tanta falta ens ha fet ara, amb les obres de la nefasta reforma del Pont de l’Estat.

A LA CONSTRUCCIÓ de l’autovia A7, jo no hi renuncio. El tram entre la Jana i l’Hospitalet és imprescindible, donat que que es tracta d’un element clau en les infraestructures a les que no pot renunciar Tortosa per arribar a ser un referent i un nus de comunicació al Corredor del Mediterrani.

A DESENVOLUPAR els terrenys de Renfe, jo no hi renuncio. Durant onze anys el govern municipal ha deixat dintre d’un calaix el conveni signat pels socialistes per a recuperar per a la ciutat els terrenys de Renfe, de forma que es generi un eix vertebrador que connecti el barri antic amb l’eixample, millorant la mobilitat i l’accés al comerç i al centre, ampliant l’oferta d’equipaments i apostant per una xarxa de places com àgores, que faci que Tortosa sigui el millor centre comercial a cel obert del sud de Catalunya.

AL TERCER INSTITUT, jo no hi renuncio. Després de trenta anys d’una acord entre totes les forces polítiques i de la cessió dels terrenys, el govern municipal renuncia a la construcció del tercer institut. Els nostres estudiants es mereixen un nou equipament educatiu al marge esquerre del riu que no perjudiqui a altres centres com és el cas de l’Institut Cristòfol Despuig, que ara està ocupant els espais propis del Col·legi de Sant Llàtzer.

AL NOU HOSPITAL, jo no hi renuncio. Després de l’anunci de la seva construcció, el febrer de 2007, amb uns terrenys cedits pel govern de Ferran Bel, amb el Pla Director aprovat, amb un Pla Funcional favorable, i un concurs d’idees amb un guanyador presentat pel mateix Bel, el 2011 el govern renuncia a la construcció d’aquest nou centre sanitari, que hauria de comptar amb els darrers avenços i que donaria solució als problemes d’aparcament i accessibilitat a l’actual Hospital Verge de la Cinta, lluny d’hipotecar-nos en obres complicades per crear llocs d’aparcament i millorar l’accessibilitat a un hospital que no pot créixer més senes haver de fer una enorme inversió i que suposarà un pedaç més.

A LA REMODELACIÓ de la plaça d’Alfons XII, jo no hi renuncio. Aquest espai emblemàtic de la ciutat ha de ser un veritable espai de trobada al centre de Tortosa, una plaça per a tots i totes, inclusiva i atractiva. No podem esperar a la renovació de la concessió a l’empresa adjudicatària que gestiona l’aparcament.

A RECUPERAR el barri antic, jo no hi renuncio desenvolupant el Barri Castell i el Barri Sant Jaume, després de que el govern hagi prorrogat el Pla de Barris (Pincat) durant molts anys, hem d’apostar pel comerç i per la creació d’habitatge a aquests barris per no haver d’amagar la nostra ciutat darrera de “burladeros”.

A APOSTAR pel comerç, jo no hi renuncio, perquè el nostre comerç ha de gaudir de tota l’atenció que es mereix per dinamitzar la ciutat, crear ocupació i atraure visitants.

A UNA PISCINA descoberta d’estiu, jo no hi renuncio perquè tots els tortosins i tortosines tenen dreta a gaudir d’una piscina descoberta i no haver d’anar a les d’altres pobles i EMD’s, i perquè no tothom té un xalet amb piscina o viu a una comunitat on hi hagin.

A LA IMPLANTACIÓ de noves empreses al Polígon Catalunya Sud, jo no hi renuncio. Perquè cal revitalitzar el teixit econòmic de la ciutat i del territori, creant ocupació i generant riquesa.

ALS JOVES de Tortosa, jo no hi renuncio. Perquè cal retenir el talent de la nostra gent jove, donant-los l’oportunitat de poder estudiar, treballar i tenir espais de lleure i esbarjo a la seva ciutat.

A UNA TORTOSA per a tots i totes sense distinció, jo no hi renuncio. Una Tortosa en la que tothom se senti representat, integrat i acollit.

PER AIXÒ, després d’anys de renúncies i amb les municipals a la vista, és just i necessari que aprofitem per redefinir el govern i per trencar aquelles inèrcies, escollint la única alternativa possible que jo represento, la dels i les socialistes.

CAL TREBALLAR i no renunciar a tot allò que pot fer de Tortosa la veritable capital de les Terres de l’Ebre, a allò que generi il·lusió, a allò que faci que els joves no hagin de marxar, a “la Ciutat de les Oportunitats”. Jo no hi renuncio. Ho faràs tu?