El mètode empíric com a superació

PORTAVEU DEL PSC D'AMPOSTA

LES ÀNSIES DE CANVI ens porten a diferents tipus de reflexions. Una d’aquestes és aquella en què volem actuacions on ens engresquem, que es noti il·lusió, que es noti que s’ha trencat amb inèrcies anteriors. Les festes majors van ser un bon punt de partida, si bé també és cert que potser alguna despesa s’hagués pogut estalviar, però en general estàvem contents i satisfets. El canvi havia arribat al carrer.

CALIA TAMBÉ corregir errors del passat recent. L’herència rebuda ha conduït des del primer moment a buscar, per part de la ciutadania, condescendència envers l’actual govern si alguna cosa no es fa bé. Nosaltres també ho vàrem entendre així i per això han tingut la nostra col·laboració.

PORTEM JA temps suficient perquè facin autocrítica quan l’ocasió s’ho mereix. I la veritat és que no la veiem per enlloc més. Aviat notem un cert cofoisme (envanit) que s’ha instal·lat en el govern municipal per la seva majoria absoluta. I sentim sovint expressions com doneu-nos temps, som nous... que s’han instal·lat a perpetuïtat en el diccionari de l’alcalde escudant-se així si les actuacions no són encertades.

UNA ALTRA REFLEXIÓ a la que ens pot portar el canvi és a que ens conformem en millorar situacions anteriors i aquí és quan certs mots deixen de ser utilitzats per Adam Tomàs. Entre ells: ràpidament, en tres mesos com a màxim, d’una manera immediata... aquests són els que més por li fan a l’alcalde, fins al punt que els substitueix per uns altres com ara: sempre que sigui possible, ho estudiarem cas per cas, quan puguem, no ens doneu pressa...

VET AQUÍ que constatem pel mètode empíric, que és aquell que s’ocupa dels fets que realment esdevenen mitjançant una acurada contrastació, com mocions que portem al plenari i s’aproven amb el vot favorable de l’equip de govern, aquest no les compleix i es dilaten en el temps, és a dir, no s’han executat i ja portem vuit mesos del nou govern municipal.

ELS SOCIALISTES d’Amposta ens preguntem si faran cas de la demanda amb què afrontem una de les situacions que més reclama la ciutadania, i que ja és hora de solucionar, que és la posada en marxa de la nova residència d’avis. Ara ja toca! L’actual espai no reuneix les condicions més òptimes per a la seva activitat. Fa més de dos anys que no hi ha un manteniment adequat, presentant un estat força precari.

DES DEL GOVERN es diu que la nova residència no s’obri perquè hi ha certes mancances, com ara la llicencia d’activitat de la cuina, el subministrament elèctric, l'adequació a la normativa dels bombers, entre d’altres, que dificulten que es posi en servei; però amb vuit mesos que portem del nou mandat és temps suficient per haver-les resolt.

DE LA CAPACITAT total de places, aproximadament 160, en l’actualitat n’hi ha 80 de concertades que vénen de l’actual residència i unes poques més, privades, en llista d’espera. Argumenten que la principal dificultat per obrir-la es deriva del fet que si no hi ha moltes més places concertades no és rentable. Així què fem? La tindrem tancada per sempre o allò que realment vol l’alcalde és ofertar la gestió de la mateixa a una empresa privada?

TENIM UN NOU GOVERN a la Generalitat i aquí és on el paper del govern municipal d’ERC té molt camí per recórrer. El mateix conseller d’Economia és d’ERC, i fins i tot l’ebrenc Lluís Salvadó és Secretari d’Hisenda del govern. Una miqueta de sensibilitat cap a aquestes terres la podrien tenir i donar un cop de mà. El que no podem permetre de cap manera és que la gestió d'una obra feta amb diners públics passi a mans privades, no és propi d’un govern d’esquerres.

CAL QUE es posin a treballar seriosament, ara és la seva responsabilitat, i cal que no deixin passar el temps i no s’escudin més en l'herència rebuda. Tot i que som conscients que no els falta raó perquè les ànsies d’inaugurar l’obra per part de l’anterior govern de CiU els va portar a tota una sèrie de despropòsits que ara poden arribar a condicionar.