El Govern depén dels 'cantaires' i de Catalunya

HISTORIADOR

Rajoy pretén, amb tota la legalitat que li han atorgat les urnes, mantenir la presidència del govern d’Espanya. Però té una pedra a la sabata que li provoca, davant de la resta de forces polítiques, greus obstacles que li ho posen molt difícil malgrat aparentar no fer-ne cas, ni donar-ne la més mínima importància. Van apareixent casos de corrupció de membres del PP que després de mesos paralitzats ara s’han de jutjar. Alguns els pot parar; potser el cas Bárcenas, el més greu i més determinant, sembla que ja ho ha aconseguit. Segons Bárcenas, ha manifestat que retira les causes contra el PP per no disposar de diners per pagar els advocats i pel bé d’Espanya, que es podrien fer servir en contra la possible investidura. En definitiva, els discs durs destruïts que haurien revelat els comptes il·legals ja no seran investigats amb algunes proves que Bárcenas, suposadament, hauria pogut complementar davant els jutges. Tenim, doncs, segons algunes declaracions d’alts dirigents del PP de setmanes enrere, que Bárcenas, era el gran mentider, lladre i defraudador, ara, de cop i volta, s’ha tornat, per patriotisme, el gran defensor d’Espanya i de la formació del govern dirigit per aquell que li va trametre un correu en els primers moments, donant-li ànims, dient-li: “sé fuerte Luís”.

Però van apareixent nous judicis que enrariran un xic més el panorama. Tenim el Cas Rita Barberà, que protegida pels seus i aixoplugada per la Diputació Permanent del Senat, malgrat les ajudes, el jutge li ha iniciat causa penal. Per altre costat el cas Matas, entre altres, poden començar a “cantar” per evitar la presó i rebaixar les seves penes. La mateixa Barberà, obligada a dimitir per la pressió de C,s i tanmateix pel PP, no sabem, en aquest moment, quina pot ser la seva reacció. Pot també “cantar” i obrir molts altres casos de corrupció al País Valencià?. I l’altra gran trama de corrupció la tenim a Bankia, amb Rodrigo Rato, amb Blesa, tots dos amics directes dels d’Aznar i de Rajoy, que suposadament s’embutxacaren de diners d’una entitat mal dirigida i en fallida, quan el Banc d’Espanya va autoritzar incomprensiblement emetre accions, col·locar-ne entre els seus clients i immediatament es va demostrar el gran engany.

Aparentment la corrupció que ara es jutja i les noves temptatives com són el cas de Fernández Díaz instigant des del seu despatx ministerial i maquinant proves falses contra personatges d’altres forces polítiques o la pretensió de nomenar al ministre Soria, que va haver de dimitir per les revelacions dels Papers de Panamà, fos nomenat com a membre del Banc Mundial, no l’afecten electoralment. El PP disposa els ressorts començant per la indiferència manifesta d’en Rajoy per evitar-ho. Segons sembla, malgrat tanta corrupció i tants actes reprovables, el PP, novament, augmentaria els vots i els diputats. I vet aquí, que el tràngol seu, li traspassa a C,s, partit creat amb el vots fugits del PP, que sap que l’augment d’uns significa la disminució dels altres. Vots de dreta que per les mans netes de C,s l’afavorien de bon principi, ara, aniran tornant al seu lloc original, com en els temps del bipartidisme.

El C,s està atrapat dins la seva honestedat de voler formar un govern necessari per la paralització que sofreix Espanya. Va predicar que canviaria la política i destruiria la corrupció i mai faria president del govern a un tacat com el President Rajoy. La seva honorabilitat l’ha traït!. Va fallar amb el suport donat al PSOE perquè Sánchez no se li coneixia corrupció i ha sucumbit amb en Rajoy, sí tacat, però indiferent, que la resta dels partits polítics no li volen donar suport. El C,s pot acabar desapareixent i a la vegada provocar la unificació del vot de dretes espanyolistes pels seus greus errors. El seu patriotisme espanyolista nascut a Catalunya, contra la llengua i la idiosincràsia del seu poble, va triomfar a la resta de l’Estat quan desitjava crear polítiques regeneradores i eradicar la corrupció. Molts els van creure però la balança es decanta vers la política de sempre, la que no vol canviar res i vol seguir mantenint a ratlla aquells que no pensen com ells, amb menyspreus i negacions.

Per altre costat existiria la possibilitat d’un govern de canvi unint el PSOE amb Podemos i C,s. Rivera i els seus no són valents i al fons no desitgen canviar res, si Podemos entre dins del joc. Podrien tots tres innovar i canviar moltes lacres polítiques del passat, equilibrant forces, dialogant i cercant formules econòmiques raonables i acceptades per tots tres moguts per motius comuns. Però no; això que Podemos permet –o manifesta que permetria- un referèndum als catalans redueix i anul·la totes les possibilitats de pacte. Catalunya és novament la pedra a la sabata per formar un govern dialogant, no immobilista, de canvis i eradicant de la corrupció, i europeu de veritat, on la credibilitat es refermi amb governants néts i eficaços.

Europa, cada cop, està més perplexa pel que succeeix a aquesta Espanya que Rajoy no vol canviar i que la resta de forces no troben com formar govern. Els dies s’escurcen. Espanya necessita un govern i Europa no entén res de res. Que passa en aquesta Espanya on la corrupció s’ha generalitzat mentre Rajoy, indiferent, tira endavant com si aquí no passés res?. Que passa en aquest país, quan a Catalunya es manifesten milers i milers de persones reclamant diàleg, atenció i respecte i independència, i Rajoy es mantén indiferent?

A Europa, tot aquest enrenou, no l’entén ningú. I a Espanya, sí que ho entenem, però partits i dirigents no defensen allò que manifesten. Només desitgen mantenir cadires, sous i privilegis.