La suspensió de l'impost català per part del TC indigna les zones nuclears
La declaració d'inconstitucionalitat de l'impost nuclear de la Generalitat ha caigut com una galleda d'aigua freda als municipis de l'entorn de les centrals catalanes, que veuen com se'ls priva d'uns recursos "imprescindibles" i "necessaris" per impulsar amb "urgència" el desenvolupament i la diversificació econòmica. Segons van pactar amb la Generalitat, els ajuntaments pròxims a Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs (Baix Camp) s'havien de repartir anualment un 5 milions d'euros, un 10% de la recaptació prevista cada any, per preparar i reforçar el teixit productiu del territori un cop les centrals deixin d'operar. El Govern, de fet, estava ja a punt d'aprovar el reglament per fer efectiu aquest repartiment –dues terceres parts a la Ribera i la restant a la zona de Vandellòs- després que el mateix Tribunal Constitucional aixequés la suspensió cautelar que pesava sobre la norma el passat desembre. "És una molt mala notícia i caldrà veure com ho fem, perquè continuem necessitant els diners per fer front a la diversificació", ha declarat la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim. La declaració d'inconsititucionalitat, que afecta els articles principals de la llei 12/2014 Generalitat sobre la producció elèctrica d'origen nuclear, pot acabar suposant, a la pràctica, no només la desaparició fulminant dels cinc milions d'euros anuals amb els quals els divuit municipis afectats, els més pròxims als complexos atòmics, ja pràcticament comptaven des de fa uns mesos. La Generalitat podria veure's ara amb l'obligació també de retornar els 30 milions recaptats excepcionalment durant 2015, el primer any de vigència de l'impost, que va resultar afectat parcialment per la suspensió temporal dictaminada pel mateix Constitucional. Els municipis de la Ribera d'Ebre i el Baix Camp –també l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre- preveien rebre, d'entrada, una primera dotació de 3,8 milions a càrrec d'aquesta primera recaptació amb l'objectiu d'impulsar actuacions en matèria de diversificació econòmica i competitivitat en una comarca altament dependent de la indústria energètica i amb amenaces laborals de gran calat com l'anunci del tancament de la producció de clor d'Ercros a Flix. "Són molts diners i es necessiten. La situació industrial a la comarca va molt a la baixa i la nuclear té data de caducitat. Com més aviat ens preparem, millor", ha subratllat Carim, que ja s'ha mostrat disposada a "treballar al costat de qui calgui per tirar endavant". Tot i que els ajuntaments i el Govern eren conscients que el Constitucional encara no havia decidit sobre el fons de la qüestió i que existia la possibilitat que l'acabés tombant, com ha succeït amb altres lleis del Parlament, l'aixecament de la suspensió cautelar el passat mes de desembre va posar en marxa tota la negociació política i administrativa per distribuir els recursos obtinguts de l'impost nuclear. "Calia estar preparats i treballar com hem fet fins ara. Hem de pensar en positiu. Però aquesta possibilitat hi era", reconeix Carim. Les dues zones havien acceptat fer un repartiment del 66% per a l'àrea d'Ascó –amb dos reactors nuclears i una major dependència del monocultiu energètic- i el 33% restant per a la de Vandellòs. En el cas de l'àrea d'Ascó, els ajuntaments van acordar que fos el Consell de la Ribera qui gestionés els fons provinents de l'impost a la comarca. Si bé, a priori, els ajuts es circumscriuen als municipis més pròxims a la central, en un radi de deu quilòmetres, la presidenta de l'ens assegura que les actuacions que s'haguessin impulsat acabarien beneficiant a tota la comarca en general. Amb tot, assegura que, finalment, no s'ha arribat a dissenyar cap projecte concret finançat amb l'expectativa d'aquests recursos. De fet, els alcaldes afectats van mantenir el passat 5 d'abril una reunió a Barcelona amb el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, per acabar de perfilar els criteris, les comissions i el corresponent reglament, que el Govern preveia aprovar en breu. 'ATEMPTAT CONTRA EL FUTUR ECONÒMIC', SEGONS ERC Per la seva banda, el president de la Federació de l'Ebre d'ERC, Albert Salvadó, ha qualificat la decisió del Constitucional com una "mostra més de la intransigència i del menyspreu de l'Estat espanyol cap a Catalunya i les Terres de l'Ebre" que "atempta contra el futur econòmic i laboral de les Terres de l’Ebre’. "Necessitem d’uns recursos per bastir una alternativa econòmica i laboral al monocultiu nuclear per a quan s’acabi la vida útil de les centrals i els diferents governs espanyols del PSOE i del PP fins ara mai no han fet res per crear aquesta alternativa. I, quan des de Catalunya es pren la iniciativa, ens ho tomben", ha argumentat en un comunicat. El dirigent republicà ha recordat que aquest era " el primer impost i recurs econòmic que revertia directament cap a les Terres de l'Ebre amb l'objectiu d'ajudar a l’equilibri territorial i dinamitzar unes comarques molt afectades per la manca d’infraestructures i la falta d’alternatives econòmiques, laborals i empresarials’. LA DECISIÓ DEL TRIBUNAL El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals i nuls diversos articles de la Llei 12/2014 del Parlament de Catalunya que estableixen la creació de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear i la destinació dels recursos recaptats a programes de protecció i reactivació econòmica. Els magistrats donen la raó a l'executiu espanyol, que havia recorregut l'impost argumentant que la seva creació vulnera la Llei de finançament autonòmic (LOFCA) perquè recau sobre un fet imposable gravat per l'Estat. En concret, el TC declara inconstitucionals i nuls els articles 1.1 c) i del 21 al 30 de la Llei 12/2014 del Parlament. El primer és el que crea el tribut sobre l'energia elèctrica d'origen nuclear, i els que van del 21 al 30 són els que estableixen la quantitat que han de pagar les centrals i la destinació d'aquests fons a actuacions de protecció civil per a la disminució, el control i la reducció dels riscs derivats de l'activitat de les centrals. També la creació d'un fons per fomentar la reactivació econòmica de les zones afectades per les centrals nuclears. Segons l'executiu espanyol, l'impost vulnera la Llei de finançament autonòmic (LOFCA) perquè grava elements "coincidents" amb la llei espanyola 15/2012 que estableix l'impost estatal sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus actius resultants de la generació d'energia nucleoelèctrica. En concret, segons l'Estat, les dues normes coincideixen a gravar "la producció de combustible nuclear gastat resultants de cada reactor nuclear". Els magistrats conclouen que "existeix equivalència entre els dos tributs", que "no només graven la mateixa activitat" sinó que ho fan "des de la mateixa perspectiva". Per tant, segons el TC, l'impost vulnera els articles 133.2 i 157.3 de la Constitució espanyola i LOFCA, fet que permet "declarar la inconstitucionalitat i nul·litat" dels articles recorreguts. La sentència no s'ha acordat per unanimitat. El magistrat Juan Antonio Xiol Ríos ha presentat un vot particular discrepant on defensa la potestat de la Generalitat d'establir l'impost tenint en compte que el 37,5% dels reactors nuclears de l'Estat es troben a Catalunya.
