Un llibre recorre 'la petja dels ibers' al Camp i l'Ebre

28/10/2016

El Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) va ser l'escenari, dimarts passat, de la presentació del llibre “Seguint la petja dels ibers. Una panoràmica del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre”, de l’arqueòloga Margarida Genera. El llibre ha estat editat per la Diputació de Tarragona en el marc de la col·lecció “Els llibres de la Medusa”, que engloben un conjunt de guies temàtiques sobre diferents aspectes de la província de Tarragona.

Aquesta guia, però, fa una picada d’ullet al territori ebrenc per tal de donar a conèixer la seva importància com a assentament estratègic comercial i fluvial en època dels ibers. Amb aquest llibre l’autora pretén donar a conèixer la importància dels ibers en el sí de la demarcació de Tarragona. I és que cal recordar que els ibers es consideren els primers pobladors culturals de la Península Ibèrica, ja que els seus assentaments eren d’un gran abast territorial.

L’acte es va iniciar amb la benvinguda del director del mateix museu i de la doctora d’Història Antiga (UB) i professora d’Art Antic (UAB), Victòria Solanilla, que va explicar que aquest “és un llibre d’una utilitat molt gran i molt idoni per totes aquelles persones que vulguin conèixer el territori i el patrimoni del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre”. També va detallar que, segons el seu parer, “el paper dels professors sempre ha de ser doble: el de l’ensenyança i els de la investigació; i aquest llibre compleix amb les dues vessants”. Va afegir-hi que “ens facilita el coneixement del que van deixar els ibers al sud de Catalunya” i que “resulta fàcil de llegir i, a més, acaba amb un excel·lent glossari que inclou quadres geològics i propostes de recorreguts, així com les adreces i les coordenades dels diferents museus i centres d’interpretació catalans.

Per la seva banda, l’autora del llibre, Margarita Genera, va iniciar el seu parlament tot advertint que originàriament el llibre era d’un total de 900 pàgines, però a causa de les exigències a l’hora de fer la publicació en paper ha resultat ser de 500. No obstant, tot aquell que tingui curiositat per llegir l’obra completa i més detallada tindrà l’oportunitat de fer-ho igualment a través del llibre digital de la Diputació de Tarragona.

Genera es va declarar una “enamorada” de les Terres de l’Ebre i el que més bons records històrics li duu, és la identificació dels límits de la zona portuària ebrenca, i és que va centrar la seva tesi en el nostre territori i va tenir l’oportunitat de treballar en moltes excavacions dels poblats ibers de Tortosa, ja que en aquell moment n’era l’arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Va explicar que el llibre “pretén parlar de les estratègies dels ibers en el marc de la província de Tarragona” i que el llibre espera que serveixi “per copsar-ne l’essència”.

El llibre consta de quatre parts:

- I: La diversitat dels pobles, on es planteja la hipòtesi del treball.

- II: Cercant les petges, on constata els fets i parla de la cultura ibèrica.

- III – IV: L’Epíleg final i Reivindicant la cultura ibèrica, amb activitats adreçades i pensades especialment per ser treballades a les escoles, com és el cas de la fitxa de l’Estela Funerària de Vinebre o la de saber pintar i decorar els Kalathos típics de la ceràmica àtica.

En definitiva, segons l’autora, tot un llibre “per pensar, reflexionar i observar” i on els ebrencs hi podrem trobar diverses peces i assentaments ibèrics coneguts com les monedes íbero–tardanes d’Ilercavònia Iulia Dertosa, els cavallets del Coll del Moro, la figura amorfa d’un brau o un xai del Museu de Tortosa, peces de ceràmica àtica de Mianes que es troben al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, entre d’altres meravelles que amaguen els espais més recòndits del territori ebrenc.