Dol a les esquerres de l'Ebre per la mort de Subirats Piñana als 97 anys

06/10/2017

El polític i periodista Josep Subirats Piñana ha mort aquest divendres als 97 anys. Subirats Piñana, considerat un dels referents de les esquerres tortosines, va ser membre de l’anomenada Comissió dels Vint, que va redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979. A més, va ser senador per Tarragona entre els anys 1977 i 1982. L’Ajuntament de Tortosa va concedir-li el títol de Fill Predilecte de la Ciutat l’any 2002. A més, va ser investit doctor honoris causa per la URV l’any 2004. L’any següent, la Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi. A banda, també va rebre la Medalla del Mèrit Constitucional i la Gran Creu del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg.

Un dels primers en lamentar la mort de Subirats Piñana, a través de Twitter, ha estat el president del Consell Comarcal del Baix Ebre i portaveu del PSC de Tortosa. Enric Roig ha declarat sentir-se “profundament entristit per la mort” de Subirats Piñana, “figura referent del socialisme ebrenc i català”. També la regidora de Movem Tortosa, Cristina Bel, ha afirmat que rebia “la pitjor de les notícies”. “Josep, referent en tot a la meva vida, amic i company”, ha tuitat la regidora. "El meu condol per la mort de Subirats Piñana, polític d'esquerres, presoner pel franquisme, fill predilecte de Tortosa i redactor de l'Estatut d'Autonomia de 1979", ha escrit també Jordi Jordan, portaveu de Movem Tortosa.

La seua trajectòria va començar el 1934, quan amb només 14 anys va entrar com a redactor del diari republicà El Pueblo, que havia fundat Marcel·lí Domingo. Amb 17 anys, en el plena Guerra Civil, va arribar a ser-ne director l’any 1937. L’any següent va ser nomenat delegat de propaganda de la Generalitat a la cinquena vegueria. Una de les seues obres més destacats és ‘Tortosa front de guerra. La rereguarda durant la Guerra Civil’, que fa uns anys va ser reeditat. El 1939 va ser capturat per les tropes franquistes, empresonat i condemnat per un consell de guerra sumaríssim a cadena perpètua. Va passar set anys a la presó de Pilats de Tarragona. Un cop alliberat, el 1945 va traslladar-se a Barcelona, on va formar part del consell de redacció de La Humanitat. A més, va dirigir el periòdic clandestí Ara, òrgan de les joventuts d’ERC. De fet, va ingressar a ERC a mitjans dels anys 40, però va abandonar el partit durant la Transició.

Proposat pels socialistes va integrar-se a la candidatura al Senat per l’Entesa dels Catalans, com a independent. El 1978, ja dins del PSC, va formar part de la Comissió dels Vint que va redactar l’Estatut de Sau. Després de passar pel Senat espanyol, on s’havia oposat a la llei del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona, va ser elegit conseller del Tribunal de Comptes d’Espanya. També va ser membre i degà del Tribunal de Comptes Europeu. A banda, també va ser president del consell de les Terres de l’Ebre del PSC. L’11 de març passat, el PSC va concedir-li el guardó Marcel·lí Domingo, de mans de Miquel Iceta, que va recollir la seua germana Pilar.