La retroactivitat de l'IVA cultural
"Davant de tanta putrefacció només em queda preguntar: no serà la democràcia espanyola el fonament de la futura destrucció d’Europa? "
HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
Se’ns acusa, als catalans, de victimisme una i altra vegada. Ara es tracta de reclamar, per part del ministre Montoro, en sentit retroactiu, l’IVA de les subvencions que han rebut TV3 i totes les associacions culturals. Només a TV3 se li reclamen 168 milions dels 5 darrers anys. Com pot aplicar-se en sentit retroactiu qualsevol llei impositiva? En un país normal aquestes anormalitats no beneficien gens els interessos democràtics. Imposant, als que creus els teus contraris, uns impostos que saps per endavant que poden ser el tret definitiu de la seva desaparició, és vulnerar la llei de forma dolosa i conseqüentment delictiva. Catalunya mantén viva la seva cultura gràcies a la força de la seva gent. Els nostres costums ens enlairen a ser un dels pobles de més cultura del món, a tots nivells, i reconeguts als millors fòrums mundials. I això pica a qui, com espanyols, ens proclamem a nosaltres mateixos com a catalans. El que hauria de ser un orgull per tots, els sap greu perquè tenim una altra llengua, una altra mentalitat i un altre sentit emprenedor. Pica, també, per exemple, quan esportistes de diferents especialitats, reiteradament, són campions mundials i als mitjans de comunicació espanyols ho amaguen tant com poden. La bandera és l’espanyola i si algú emocionalment treu la catalana pel mig, l’enuig és majúscul. Saben que la nostra cultura ancestral és la base de supervivència com a poble i com a identitat nacional. Castellers, diables, pastorets, grallers i tantes altres accions culturals, i la llengua sempre al mig de la qüestió, tan nostrades i pròpies i tan diferents a les seves, interpreten que és la força bàsica del sentit català. No saben ni volen saber que la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre sentiment com a poble neixen d’Europa i no de la Hispània. Tenim una llengua romànica que arriba de les Gàlies i una cultura, uns costums i unes lleis que heretem de l’Imperi Carolingi. I això és el que ens fa diferents i ells, amb Montoro al davant, no ho volen entendre. Volen i desitgen, des de segles enrere, uniformitzar-nos lingüísticament, socialment i, fins hi tot, territorialment. Recordin la gratuïta donació a França de la Catalunya Nord o el Decret de Nova Planta o la prohibició de l’ensenyament del català o la disgregació lingüística per províncies o les imposicions de les dictadures de Primo de Rivera i d’en Franco. I, ara, Montoro, reincideix i sap com volent-nos destruir aplicant l’IVA cultural. I ampliant, a més, el FLA que ofega els nostres comptes, l’art. 155, governant-nos des de Madrid i provocant la destitució del govern, l’empresonament de part dels seus dirigents i el refugi a Bèlgica del seu president. Tot son despropòsits que han quedat derruïts i deslegalitzats per a vergonya seva, quan han convocat unes eleccions il·lícites i amb uns condicionants tots amanits per guanyar-les. Les han perdut, havent jugat a favor seu, tots a una, premsa, recursos il·limitats, poders polítics i també fàctics. En un país autènticament democràtic, en conèixer-se els resultats, s’hauria hagut de normalitzar la situació de facto i els perdedors haver dimitit. Es pretén ferir de mort allò que més els pica. Roberto Bermúdez de Castro, l’arquitecte del 155, dirigit per la Sáez de Santamaria, ja ho va declarar descaradament a una emissora d’Osca. I mentre, la jutgessa del cas ERO d’Andalusia, Mercedes Alaya, diu: “Els fiscals anticorrupció no mouen ni un dit si no reben ordres de Madrid”. Davant de tanta putrefacció només em queda preguntar: no serà la democràcia espanyola el fonament de la futura destrucció d’Europa?
