La mort
"Si penseu escampar les centres d’un difunt, a partir d’ara no ho digueu al capellà"
INFORMÀTIC I MÚSIC
Pols ets i en pols et convertiràs. Però, ni se t’ocorreixi demanar que t’escampin a l’aire lliure. Si pot ser, dóna de menjar les empreses que gestionen els cementiris i paga’t un columbari. Sàpigues que quan et mors si la teva família no t’enterra és que no et té tant de respecte com si ho fes. Que t’incinerin passa, però, això sí, les teves centres en lloc segur, no sigui que a casa molestin o que embrutis l’aigua del riu, de la mar o el paisatge de la muntanya. Ep, i res de servir d’adob per a un futur arbre. El Vaticà ho diu, la que fou la Santa Inquisició ho diu. Calla i obeeix, no pensis. Els familiars, quan et moris hauran d’escollir un taüt. Els ensenyaran els del paquet que t’has pagat durant tota la vida. I els ensenyaran els altres, aquells que no entren, i que valen més diners. Fins i tot en això de la mort, com més sucre més dolç. Si vol, la família podrà afegir més flors acompanyant-te, fora del paquet senzill de l’enterrament que t’has pagat durant tota la vida. Flors que els costaran un ull de la cara i que en qualsevol floristeria podrien comprar-los molt més econòmiques. Si tenen la mala sort que no t’has pagat la mort, hauran de desembutxacar un bon grapat de diners. Ah, i més et val tenir un nítxol en propietat al cementiri o un on et puguin posar, si no la cosa puja. La mort, un negoci. Però, resulta que el principal problema és si incinerem els nostres éssers estimats i els escampem a l’aire lliure, o si ho fem com Déu mana. Bé, si ho fem com manen uns humans que es poden equivocar. El negoci obscè en què s’ha convertit morir-se, negoci del qual participa l’Església formant part de les cerimònies que se celebren dins dels temples, aquest negoci no és preocupació de la cúpula de l’Església. Tampoc no és preocupació el negoci de tantes altres celebracions, com la Primera Comunió però, seria un altre tema. Sigui com sigui, si penseu escampar les centres d’un difunt, a partir d’ara no ho digueu al capellà, no sigui que no vulgui fer la missa. Quina llàstima d’esforços invertits en temes totalment secundaris.
