La gallina dels ous de les dades fiscals

PSICÒLOGA I ESCRIPTORA

A partir d’assumir com a vàlida la metàfora “per a fer una truita s’han de trencar els ous”, mos podem preguntar qui diu que té l'única legalitat per, primer, posseïr estos ous, i després, com qualsevol, que hague fet una truita sap, de trencar-los.

Tots los unionistes han trencat en còlera davant les declaracions del ja dimissionari senador per ERC, Santiago Vidal, inclosos, incomprensiblement, los propis companys de partit, majoritàriament los que vénen per la banda del nou partit creat a partir de convergència, que ara no recordo quin nom té, i gent de la banda que s’autoanomena revolucionària (CUP), que ara diuen que ja no volen trencar els ous.

Deixant a banda la trencadissa d’ous de ministres que admeten burxar per les clavegueres més denigrants per fabricar acusacions falses contra el procés, i no passa res, destitucions de jutges per utilitzar lo seu temps lliure per redactar una constitució, i no passa res, portar davant de la justícia tot un President de la Generalitat, a més d’uns quants consellers i senadors per permetre que la gent expresse la seua opinió, i no passa res, publicacions de llistes de jutges amb los seus DNI tan sols per haver firmat un manifest a favor de la independència, vulnerant la llei de les seues dades personals, i no passa res, destitucions de fiscals de Catalunya per obrir una miqueta la porta a la llibertat individual de la gent, i no passa res, acusacions il·lícites i falses fetes públiques abans d’unes eleccions, de diners que falsament es tenien en l’estranger, i no passa res, falsificacions de cartes de dirigents de la Unió Europea, amb l’objectiu d’anar contra el procés independentista, i no passa res, i tantes i tantes il·legalitats comeses per l’Estat espanyol estos darrers temps, quan ja van a la desesperada, nerviosos i perdent los papers per tot arreu...

Mos podem arribar a plantejar el per què ara, companys del mateix partit, s’esquincen tant les vestidures? Companys que han sabut criticar públicament la sanitat pública que ells mateixos gestionen? Mos podem preguntar, per què a la qual festa acusadora s’ha unit un altre grup, al que diuen també independentista, com pot ser la CUP? No tindran a vore potser les darreres enquestes d’intenció de vot, en què es diu que si es fessen noves eleccions, ERC tot sola, guanyaria de carrer les eleccions?

Però fixe-mos en les paraules del senyor Santiago Vidal: Ell diu que el govern català té les dades fiscals. La qual cosa no ha de ser per sí mateixa una il·legalitat, ja que s’han pogut aconseguir a través dels impostos que sí que gestiona i que té traspassats Catalunya, havent fet un estudi minuciós de les dades de que actualment ja disposen. Tot és qüestió del temps que li dediques a creuar les dades. L’altra cosa que diu és que, segons la legalitat espanyola, això es veurà com una il·legalitat. Que algú ho dubta? Que no consideren una il·legalitat fer un referèndum? Que no s’han de trencar ous per fer una truita? Una altra cosa és que l’estat espanyol considere que ell és l’únic que pot fer truites i l’únic que pot trencar els ous.

Un altre debat diferent seria si, suposant que estes premisses fossen certes, la ciutadania, tenim dret a saber, o no. Si mos consideren majors d’edat per informar-mos de que com s’ha de fer la truita, o hem de delegar-ho tot en los nostres representants polítics, confiant cegament en ells i ser tan ingenus per creure que per fer una truita no s’han de trencar ous.

Recordo haver llegit un Wasp per voltes de nadal, on explicava també amb pèls i senyals com està previst portar a terme el procés, i que venia a dir més o menys lo mateix que deia el senyor Santi Vidal a les seues conferències. Recordo haver reenviat la informació als meus contactes i sentir-me feliç de vore que la cosa s’està movent, perquè les preguntes que em contestava i els dubtes que em resolia aquell Wasp, me les havia fet més d’una vegada i per fi podia dir ben alt: Ara ja sé com farem la truita!

Jo la truita sempre me la menjo sense pa. Davant de les coes de gent, inclosos del mateix partit de Junts pel Sí, per comprar-ne, i sucar-hi pa a les declaracions del qüestionat jutge, demano que, per favor, busquéssem altre cop la unitat que mos caracteritzava per no anar perdent engrunes pel camí abans d’hora. I després que la truita cada u se la menge com vulgue!