La Itàlia ingovernable

"Un euroescepticisme que avança, també a Itàlia, pel camí de la “lepenització dels esperits”"


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Jesús Gellida

POLITÒLEG

El Moviment 5 Estrelles (M5E) ha guanyat les eleccions generals en vots i la coalició de dretes ho ha fet en escons, però sense arribar, cap de les dos opcions, a la majoria necessària del 40% –que marca la nova llei electoral– per governar. La inestabilitat torna a Itàlia, si és que algun cop havia marxat, i preocupa a la Unió Europea, en un context de incertesa per a la governabilitat de la tercera potència europea, on els partits euroescèptics i anti-establishment han estat els més votats, relegant a un segon pla als partits tradicionals.

El 32% dels italians han donat el seu suport al M5E de Luigi Di Maio, el jove successor de Beppe Grillo, ha consolidat la seva força gràcies a un 7% més de vots respecte a les eleccions anteriors i a convertir-se en el partit majoritari al sud del país. Quant al, fins fa poc, referent del centre esquerra, el Partit Demòcrata (PD) s’ha situat per sota del 20% dels vots, i tan sols amb un 22% en la coalició que liderava –obtenint els pitjors resultats de la seva història–, tot i ser la segona força més votada. Aquest enfonsament ja ha comportat la primera víctima política amb l’anunci de dimissió de Mateo Renzi com a líder del partit; que ja va haver de dimitir com a primer ministre, al desembre de 2016, després de perdre de forma contundent el referèndum sobre la reforma constitucional que li havia de servir per centralitzar el poder en el seu govern. Per la seva banda, en el centre dreta, la xenòfoba i populista Lliga (Nord) de Matteo Salvini ha fet el sorpasso a la Força Itàlia de Silvio Berlusconi, avançant també a la ultradretana Germans d’Itàlia. En aquest sentit, la Lliga s’ha convertit en l’altra gran força vencedora de la nit electoral, passant d’un 4% a representar el 18% dels vots i aconseguint liderar una coalició conservadora que ha obtingut un 37% dels vots. En aquest sentit, Berlusconi perd el lideratge de la dreta i és l’altre gran derrotat, junt a Renzi, d’uns comicis que han dibuixat un mapa polític fraccionat i sense majories parlamentaries ni de govern clares.

La responsabilitat passa ara a mans del president de la República, Sergio Mattarella, que haurà d’obrir consultes amb les diferents forces polítiques per decidir a qui encomana l’intent de formar govern. En aquest sentit, els possibles escenaris són pocs i complexos. En primer terme, tant l’M5E i la Lliga van amenaçar durant la campanya d’unir forces per defensar els interessos d’Itàlia front la Unió Europea. Una possibilitat aterradora per a Brussel·les, però de molt difícil realització ja que xocarien en les propostes econòmiques on, el M5E és més proper a postulats per la justícia social i, en canvi, la Lliga té els seus millors aliats en la ultradreta europea i, a més, no sembla –per ara– disposada a trencar la coalició conservadora. Una coalició que Berlusconi s’ha afanyat a defensar com la clara guanyadora dels comicis que, segons ell, ha de rebre l’encàrrec de formar govern i on ell es vol situar com el garant de la unitat de la coalició. En la mateixa línia, des de la Lliga, Salvini defensa que “tenim tot el dret i el deure de governar en els propers anys”. No obstant, la possibilitat d’un govern de dretes és remota ja que hauria de captar el suport de 50 diputats trànsfugues. Una tercera possibilitat seria un govern de coalició d’esquerres liderat per l’M5E amb el suport de Lliures i Iguals i del PD. Di Maio assegura que està obert a negociar i que “ara tocar governar”. Un escenari improbable però no impossible on, primer, caldria una revolta interna dins del PD per superar el bloqueig dels fidels a Renzi, els quals no accepten una aliança amb l’M5E als que porten criticant tota la campanya per “extremistes”. Per la mateixa qüestió, es veu fictícia la possibilitat d’una aliança entre la coalició conservadora i el centre esquerra per evitar l’arribada al poder del M5E. Finalment, si cap d’aquests escenaris és possible, el president Mattarella podria proposar un govern tecnocràtic, temporal, –a l’estil del de Mario Monti imposat per la Troika–, amb el mandat de reformar la llei electoral i tornar a les urnes. Una situació de bloqueig institucional, d’incertesa política, d’ascens dels populismes, que posa sobre la taula el descontent –de cada cop una més àmplia majoria– cap a l’establishment europeu, a un any vista de les eleccions al Parlament europeu. Un euroescepticisme que avança, també a Itàlia, pel camí de la “lepenització dels esperits”, amb l’hegemonia d’un relat pervers de “primer els de casa”, acompanyat amb el discurs de la por; mentre les esquerres transformadores observen paralitzades la deriva cap a l’abisme.



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació