Taula del Sénia: 10 anys sumant en benefici del territori
"La força de la Taula del Sénia es basa en buscar el màxim consens entre els municipis, col·laborar amb totes les administracions i cooperar amb els sectors econòmics i socials"
ALCALDESSA D'ULLDECONA
ARA FA UNS ANYS vam iniciar una aventura que no sabíem ben bé on ens portaria. Tots els inicis són difícils. La necessitat però, era evident. Havíem de ser capaços de crear ponts i trencar fronteres que limitaven el nostre progrés. Aquest va ser l'embrió del que avui coneixem com a Mancomunitat de la Taula del Sénia. Si volíem resoldre problemes enquistats i lluitar per aconseguir objectius compartits, havíem de treballar plegats a banda i banda del riu Sénia i deixar de viure d'esquena en un territori que socialment sempre ha estat un. El setembre del 2003, després de diverses trobades d'alcaldes, es convocava a la mateixa hora un ple extraordinari als ajuntaments de Vinaròs, Alcanar, la Sénia i Ulldecona, per aprovar una moció que detallava diverses problemàtiques conjuntes. VAN SEGUIR MESOS d'intenses gestions, reunions amb representants d'aquests i altres municipis que s'hi van anar incorporant, tràmits burocràtics inacabables, molts quilòmetres recorreguts i moltes portes tocades. Dos anys més tard, a finals del 2005, a Morella, se celebrava la primera assemblea de la Mancomunitat legalment constituïda i registrada. Al mateix lloc, ara fa uns dies, en commemoràvem els 10 anys. Ho hem fet amb la mateixa voluntat del primer dia, amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió, però amb energies renovades per continuar avançant. Ens avala la feina feta. DURANT AQUEST temps s'han desenvolupat projectes i accions tant importants com l'arranjament de camins rurals, les ajudes a la industrialització, el foment del patrimoni històric, la promoció turística, el desenvolupament d'una xarxa d'itineraris naturals, tallers d'ocupació, l'edició de llibres d'interès històric, protecció mediambiental o la valorització de les oliveres mil·lenàries i el seu oli com a motor de desenvolupament rural. Segurament aquest darrer és dels més emblemàtics, atesa també la implicació de nombroses cooperatives, molins, restaurants i demés agents relacionats amb un mateix objectiu. Els objectius del mateix eren i són encara avui ambiciosos, però el camí recorregut ja no té marxa enrere. Posar en valor les oliveres mil·lenàries existents al territori del Sénia, evitar-ne l'espoli, garantir un futur per al sector agrícola i el manteniment del nostre paisatge, millorar la qualitat i la valoració de tots els olis de la zona, i generar sinergies amb altres sectors com la gastronomia i el turisme. Enlloc d’impulsar accions protectores estàtiques, des del territori apostàvem llavors i ho continuem fent, per dinamitzar la zona aprofitant les oportunitats que ens brinda el nostre entorn, sempre amb el respecte que es mereix. PODEM AFIRMAR, sense complexes, no només que la Taula del Sénia ha estat un instrument molt útil al servei del territori, sinó que és encara avui, com afirmava el mateix president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, "un artefacte institucional d'una gran potència de futur". EL SEU NOM, Taula, com a punt de trobada i diàleg, explica el seu objectiu principal, que no és altre que ser un mitjà de treball comú per a la millora de las condicions de vida de tots els habitants del territori, d'aquests 27 pobles que avui formen part de la Mancomunitat (113.000 habitants en 2.070 km2). La força de la Taula del Sénia es basa en buscar el màxim consens entre els municipis, col·laborar amb totes les administracions i cooperar amb els sectors econòmics i socials. 10 anys és un bon moment per fer una mirada enrere i fer balanç del resultat aconseguit. Sense matisos, la tasca feta durant aquest temps per cosir el territori i superar les divisions a través de la cooperació és molt positiva. EXEMPLE a seguir, sens dubte a tots els nivells, donada, a més, la complexa situació política sorgida després de les eleccions del 27S i el 20D. El diàleg, la negociació, el consens... són clau per superar diferències i buscar punts d'acords des d'on començar a caminar en benefici dels nostres pobles i dels nostres territoris. Si parem atenció només a les diferències i al desacord, no avançarem. Pot semblar poc èpic, però us asseguro que és el més útil. I la política, ni nova ni vella, la bona, abans de res, ha de ser útil i si sumem esforços multiplicarem resultats. Per molts anys!
