Se'n foten o ens prenen el pèl?

"Si volen dialogar cal complir les promeses i posteriorment habilitar un vertader diàleg d’igualtat amb el mateix tracte que a la resta dels espanyols"


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Anton Monner

HISTORIADOR

Explicava al meu darrer article que els unionistes catalans s’adonen que perden la iniciativa referent a Catalunya. Quan tenien majoria absoluta a Espanya, ho van lliurar tot als criteris immobilistes d’en Rajoy, no escolant, desoint inclús les veus amigues i no desitjant solucionar res. Ni les advertències de Gay de Montellà o de Sánchez Camacho, que vivien els problemes catalans des de casa i ensumaven la indignació que s’aprofundia al sí de la societat autòctona, davant tanta desconsideració, no serviren per allargar la mà i establir el diàleg.

No fer res, com quan el dictador Franco, ho deixava tot aparcat sobre la taula i el temps ho guaria tot, així s’ha comportat Rajoy amb Catalunya. Dues consideracions marcaven el seu tarannà; una vers Catalunya que el pas del temps ho mata tot, i l’altra referent a Espanya, i en concret a la corrupció que envoltava el PP i el seu finançament, que podria haver enrunat l’estructura del seu partit i el seu poder. Ell, indiferent, insensible, sense gaire esforç, limitant el tremp dels jutges, escanyant els pressupostos de les judicatures per evitar i escatir els casos de corrupció, a la vegada que imposant gent addicta al TC i a la Fiscalia de l’Estat, se n’ha sortit immune.

Amb un sol tret, pretenia tombar dos pardals, sense moure un dit però agullonant els fils; la independència de Catalunya i la corrupció del seu partit. Sempre, amb el seu poder unipersonal, des del govern, es serveix de la gent que l’envolta i estén els tentacles sobre els més alts tribunals. I de rebot, l’engegada, també ha ferit l’ala dels dos partits que l’han fet president, quan sempre l’havien negat i, ara, resten resignats i submisos

Dins d’aquest enrenou neix, des de Madrid, la dita la operación diálogo per resoldre el problema català però sense donar solucions directes a la base del litigi. Arriben ministres, obren despatxos, diuen que volen dialogar però a la vegada s’enduen emmanillats als jutjats madrilenys pacífics polítics municipals envoltats de policies com si es tractessin de terroristes. I per l’altre costat pretenen inhabilitar Mas, Ortega, Rigau, entre altres, perquè seguint el mandat del poble i els seus programes electorals convoquen la ciutadania a les urnes i estableixen ressorts per aconseguir la independència. Els que ara demanen diàleg, que anteriorment sempre l’havien negat, interposen la Constitució com element sacrosant. Fan servir el seu text parcialment, escapant-se de la filosofia del respecte i la convivència, emanada dels redactors del 1979, i l’apliquen, segons els seus desitjos, per actuar sobre aquells que han guanyat les eleccions seguint els programes electorals que ho definien.

Sáez de Santamaria predica diàleg i no crida als que han de dialogar. Parla només amb els seus i amb els que hauria d’enraonar els deixa de costat. Arriba el ministre de Foment i dels 4.700 milions promesos per solucionar els continuats problemes de rodalies, ara, s’oblida dels seus antecessors i novament promet que s’invertiran 24 milions a les vies entre Vila-seca i Reus, i, possiblement per la N-340 s’aplicaran unes bonificacions als camions per transitar per l’autopista de pagament. Grans promeses de diàleg que any rere any queden relegades pel proper! I aquí, a Catalunya, seguim pagant autopistes amortitzades des de fa anys, quan a la capital d’Espanya, amb la butxaca de tots els contribuents, hem d’atendre milionades per errors de planificació, sobrevaloracions inaudites pels terrenys ocupats, i amb els pertinents i suposats enriquiments d’empresaris addictes que s’asseuen a la llotja del Real Madrid. I els rebuts de la llum s’apugen, pagant la electricitat més cara d’Europa, però també fent-nos càrrec de la inversió fallida de l’operació Castor. I el Sr. Millo demanant al President de Catalunya que vagi a la reunió de Presidents de comunitats autònomes per solucionar els nostres problemes de finançament, quan cada català percep de finançament tres vegades menys que un gallec o que un castellà.

I per acabar-ho d’adobar Garcia Albiol demana que la selecció espanyola de futbol jugui partits internacionals a Barcelona, l’ Institut Cervantes s’estableixi a Catalunya i s’acabi l’adoctrinament de les escoles públiques que provoquen la desconnexió del sentiment de pertinença a Espanya. Se’n foten o ens volen continuar prenen el pèl? Saben que han arribat massa tard per establir un diàleg, sempre basat en la forma d’obrar segons la seva única voluntat. Continuen prometent executar obres que es realitzen malament o parcial, com és el cas de la neteja dels llims de l’embassament de Flix, amb el qual alguns empresaris de la Llotja madrilenya, suposadament s’han enriquit. Però continuen amb l’oferta per fer veure que és el govern de Catalunya qui no vol dialogar, perjudicant tots els catalans, unionistes i independentistes.

Si volen diàleg han de començar per solucionar definitivament els problemes de la N-340, la N-II, els retards a les rodalies, els accessos als ports de Tarragona i Barcelona, el Corredor del Mediterrani, els passos a nivell que cada setmana hi deixa la pell algun vianant, netejar definitivament el pantà de Flix, que aigües avall s’hi abasteixen milers d’habitants de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, construir les variants de Corbera i de Gandesa, promeses des del 1995, deixar d’escanyar les finances de Catalunya, i parlar menys i actuar, amb els diners que surten de les nostres butxaques i no tornen a casa nostra, sense dilacions ni promeses que mai s’acaben complint.

Si volen dialogar han d’entendre que la llengua catalana, si és que ens volen tractar sense diferències amb la resta dels espanyols, no ha de ser perseguida a l’ensenyament i als estaments públics, amb les tretes habituals que ens tenen acostumats i que han practicat a València i a Mallorca i a la Franja de Ponent quan van disposar del poder absolut. Als jutjats, a les universitats, als departament dependents de l’Estat, el catalanoparlant, s’ha de poder expressar amb la llengua pròpia, si així ho desitja, amb drets idèntics al castellà. Altrament l’oferta de la operación diálogo, incomplint les promeses, no realitzant les obres que ens cal per nostre desenvolupament i assignant-nos un FLA com si es tractés d’un do, malgrat ser la regió creant riquesa més potent de l’Estat, resulta ser una presa de pèl i una fotesa. Si volen dialogar cal complir les promeses i posteriorment habilitar un vertader diàleg d’igualtat amb el mateix tracte que a la resta dels espanyols.



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació