Redreçar el somriure

ESCRIPTOR

DESPRÉS DEL LAMENTABLE resultat de tres mesos de negociació, encara em trobo en estat de xoc, segur que com molts de vosaltres, i, per què no dir-ho, patint una desagradable i majúscula sensació d’emprenyament.

VIST COM HA ANAT TOT, sembla evident que caldria haver pactat la presidència abans de convocar les eleccions, tot i que és fàcil comentar la jugada a posteriori. També hem de tenir en compte que l’aritmètica ha estat extremadament diabòlica.

LA NECESSITAT DE CERCAR CULPABLES és humana, malgrat tot, passats uns dies, dubto que sigui eficaç fer balanç de retrets. Aquests dies he estat testimoni, en viu i a les xarxes, de comentaris sagnants, fins i tot d’insults sorgits del més endins de les entranyes, de flagelacions, de desmoralitzacions, de tovalloles a punt de caure al terra del desànim. He sentit parlar de trencaments dels somriures, d’esberlament de la innocència. Tot plegat, fruit de l’enorme il·lusió que el procés ens despertava i, per tant, de l’enorme també frustració.

PERÒ cal donar per acabada aquesta etapa de dol, ara mateix.

EL PROCÉS ve de molt lluny, i ha d’anar molt més lluny encara. Posiblement haurem de treballar una nova campanya electoral, i no vull sentir parlar més de desencís.

ALTRES GENERACIONS, per tal d’aconseguir els seus reptes, llibertats i drets, hagueren de lluitar en el sentit literal de la paraula, amb armes que escupien foc, amb ferides sagnants de veritat, aixecaren barricades, desafiaren l’autoritat i patiren tortura, presó, desterrament, i es jugaren la vida en un acte de generositat que es troba a anys llum del que se’ns requereix ara.

NOSATLRES, un cop l’any (o els que convinguin) ens hem de posar una camiseta, i manifestar-nos amb una senzilla coreografia. Nosaltres hem d’agafar una papereta que no pesa gaire, posar-la dins d’un sobre, i dipositar-la en una urna. Nosaltres hem de somriure; i encara ens quexiem?

NO VULL ESCOLTAR MÉS que esteu decebuts amb els polítics; no és pels polítics que volem la independència, sinó per la gent! També esteu decebuts de la gent? També esteu decebuts dels vostres fills i néts? Tan poca és la força que us queda? Des d’ara mateix cal redreçar el somriure, vestir-lo amb la millor roba, i cicatritzar les ferides que ens haguem pogut llançar. I, també, aprendre dels nostres errors.

I NO NOMÉS HEM DE SOMRIURE, sinó que hem d’encomanar el somriure als nostres veïns, companys, amics, i familiars. A aquell seguidor del facebook que demostra defalliment, l’hem de transmetre entusiasme i ganes de lluitar de nou, retuitejar missatges positius.

TENIM DAVANT el més gran dels reptes, assolir la majoria absoluta, i no s’hi val a buscar excuses, la història ens ho retraurà. Recordem-ho: els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos.