Rajoy intranquil

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

Quan el president Rajoy visita algun cap d’Estat de qualsevol país sempre apareix la mateixa frase. “Catalunya és un afer intern dels espanyols i la Constitució el marc de les seves lleis”. La pregunta que ens fem molts dels que veiem aquestes trobades a la televisió és la següent: “Quants diners ens costarà als catalans aquesta afirmació dels caps govern?” L’exministre Margallo ja ens ho va dir sobradament i reiterada: “Mucho esfuerzo y mucho dinero...” Als Estats Units d’Amèrica van comprar una vintena d’avions de combat i a la majoria de la resta de països van haver de signar acords comercials o polítics interessats per aconseguir aquestes afirmacions. Van repartir medalles i distincions als líders europeus alguns dels quals estan qüestionats al seu país d’origen, tant o més que aquí, ho és el president Rajoy i membres del seu govern i el seu propi partit.

L’estat té molta força. Però la força no sempre té la raó. Una cosa és “la raó de la força” que és la emprada per Rajoy i l’altra és “la força de raó”. Aquesta és la distinció sobre la qual impera la intranquil·litat d’en Rajoy, la del seu govern i la de la gent preparada que sap i coneix que la independència de Catalunya és possible. La raó la justifiquen i la basen en la Constitució i no en el diàleg i els raonaments. Vet aquí que una enquesta publicada a Catalunya referent a la independència, els 70% de professionals universitaris en son favorables i la veuen possible, més del 60% dels empresaris i classes mitges també i a menys nivell d’instrucció va baixant significativament. I, en definitiva, una gran majoria dels catalans en reaccionen favorablement.

Aquesta és la gran intranquil·litat que viu en Rajoy. Ho sap, coneix les reaccions dels catalans i sent dins la seva pròpia carn el que significa que Catalunya pugui marxar d’Espanya. Vet aquí que totes les catàstrofes algunes inventades i les altres provocades pel seu govern han perjudicat darrerament Catalunya i també Espanya. Tothom ara ja sap que l’EMA no es va venir a Barcelona per la manca d’interès i poder-ho fer pagar a l’independentisme. Tothom sap que amb el decret aprovat pel govern Rajoy, les empreses podien canviar de seu sense haver de reunir el seu respectiu consell d’administració. Tothom sap que el turisme va baixar perquè van haver uns atemptats a Barcelona i a Cambrils, provocats per un iman que formava part de la nòmina de la policia espanyola. Tothom sap que per les imatges emeses a totes les televisions del món, la policia espanyola va repartir llenya als avis i dones que anaven a votar l’1-O. Totes aquestes catàstrofes i moltes altres han estat provocades pel govern de Madrid.

Des de massa temps hem reclamat diàleg i voler solucionar els problemes de finançament, els lingüístics i els de competències, sense necessitat de marxar d’Espanya. Els catalans, la majoria, sense trobar un bon encaix amb Espanya, no eren partidaris de l’independentisme. El seu espectacular creixement va nàixer en el moment que es va negar l’Estatut aprovat per les Corts de Madrid i el Parlament de Catalunya. La reacció va ser fulminant. Però encara en aquells moments del 2012, la situació era possible solucionar-la. Les continuades negacions d’en Rajoy no acceptant el “problema català”, tractant-lo amb indiferència, menystenint les reclamacions catalanes i fotent-se’n reiteradament, ha provocat on som i el que patim. A un poble no se’l pot anul·lar basant-se amb la llei de la força i malauradament aquesta ha estat l’actitud d’en Rajoy que a res de bo ens portarà. I el principal problema recaurà sobre la economia d’Espanya. Vet aquí la seva intranquil·litat!