Molta por i cap diàleg

"ANC, Òmnium i AMI, quan adverteixen tant autoritarisme demanen pregunta i dia pel referèndum"


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Anton Monner

HISTORIADOR

A Sitges s’ha dit clarament per part del govern espanyol. “Si marxeu d’Espanya totes les malediccions cauran sobre vosaltres. Perdreu el 30% del vostre PIB, no entrareu a Europa i quedareu aïllats del món”. Lícitament a Catalunya hi ha una part dels seus habitants que s’ho poden creure. Però hi ha una gran majoria, molts que desitgen marxar i altres que no, que saben que aquestes afirmacions son mentides i que tenen per objecte fer por, amenaçar i obstruir les voluntats d’aquells que demanen un referèndum.

El discurs del president Rajoy del dissabte ho va deixar clar. “No vull, ni puc que Espanya és xafi”. No pot perquè interpreta la Constitució segons les seues conveniències. I per satisfer les afirmacions i donar-ne versemblança no va oferir altra cosa que parlar del gran creixement d’Espanya, del bé que va la seva economia i que som el país que disposem de millors infraestructures ferroviàries d’Europa.

Ho va dir davant d’un auditori propici, d’empresaris que guanyen diners, que, a bon segur, no se’l creuen, però l’aplaudeixen perquè els convé. Les lleis i les polítiques actuals estan encaminades a que els rics cada cop ho siguin més i paral·lelament augmentin les bosses de pobresa entre amplis sectors de la societat. L’exemple el tenim als bancs i resultarà molt fàcil comprendre-ho; acomiaden 1000 treballadors que cobren una mitja de sou de 2.500 euros i en fan entrar 500 per substituir-los. Tots gent jove, amb carreres universitàries i excel·lent formació que el salari serà de 900 euros. I poso l’exemple dels bancs però la majoria de les grans empreses es beneficien d’aquesta pràctica general. Vet aquí els aplaudiments!

Però acceptar els errors continuats com destruir Estatut aprovat el 2006, ratificat i acceptat per la majoria del Congrés de diputats, no cal parlar-ne. No recordar les reunions amb el president Mas on se li demanaven 23 punts (lingüístics, finançament i infraestructures), o la petició d’un referèndum, davant del Congrés, per encàrrec del parlament, de Turull, Rovira i Herrera, o tantes altres ofertes de diàleg, ni tampoc les manifestacions pacífiques de milions de catalans.

Rajoy, davant dels empresaris, ha pronunciat un discurs que explica la seva política. Aquí “mando y ordeno yo” i als catalans els continuarem prometent corredors del Mediterrani que passaran per Madrid, infraestructures que mai s’acabaran, rodalies amb trens dels anys 60 del segle passat, com R-15 i R-14, un finançament insuficient, una llengua maltractada, els ports i els aeroports dirigits des de Madrid... I els grans empresaris aplaudiran. Saben que els enganyen però guanyen diners i les polítiques son les adequades per repartir beneficis als accionistes, malgrat augmentin les desigualtats socials.

ANC, Òmnium i AMI, quan adverteixen tant autoritarisme demanen pregunta i dia pel referèndum. No hauria estat millor, Sr. Rajoy, no amenaçar i acceptar algunes reivindicacions? Espanya, amb l’enorme endeutament al 100% del PIB, l’atur i les pensions que ha de pagar no se’n pot sortir sense Catalunya. Sap que si marxem, Espanya, no podrà pagar els deutes que té. No seria millor amenaçar menys, dialogar més i voler entendre’s?



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació