Diàleg, quin diàleg

HISTORIADOR

De l’”Operació Catalunya” del ministre Fernández Díaz hem passat, a l’”Operació Diàleg” de la Sra. Sáez de Santamaria. La primera marcada per la prepotència de la majoria absoluta del PP, aquella de tancar totes les portes del diàleg, la d’emprenyar a milions de catalans amb les expressions de “españolizar los alumnos catalanes”, la d’haver de demanar solucions per les carreteres on els morts es prodiguen mensualment, la d’arranjar les vies dels trens de rodalies que sempre arriben tard al destí, la de no dotar el territori amb el Corredor del Mediterrani, i la de no ser escoltats per res amb el sempre “el no pel no”, a més d’incomplir les promeses de finançament i fer-nos callar perquè cobràvem del FLA, ara hem passat a l’”Operació Diàleg”. La Sra. Sáez de Santamaria obrirà un despatx permanent al costat del Delegat del Govern a Catalunya, el Sr. Millo, i pel que es veu, es celebraran consells de ministres a casa nostra, i ens vindran a dir que, ara, quan els catalans hem determinat marxar d’Espanya, cal “fer Estat també a Catalunya”. Cal fer-nos veure que també Catalunya forma part de l’Estat, rentant-los la cara i dient-nos que se’ns respecta i se’ns estima. A Madrid, que es fan i es creuen només la política seva, sense observar i apreciar què succeeix a Catalunya, estimen que amb una operació maquillatge se’n sortiran.

Però, segons la meva humil opinió, Catalunya marxa per un camí diferent. Foren 350 ajuntaments els que van obrir les portes el dia de la Constitució, però el poble està cada moment més alterat. Quan el galliner se l’ha deixat avalotar amb tanta negativitat, amb tantes imprudències, amb voler fer complir la llei d’uns magistrats dirigits per un president amb el carnet de militant dels que manen i no volen diàleg, quan cada resolució votada al Parlament de Catalunya, política o econòmica, totes sempre s’han recorregut i xafat, sense la més mínima consideració, els 350 ajuntaments només són una petita porció del malestar general. És el sentiment d’un poble que es sent interiorment maltractat i se l’ha menystingut irremissiblement. Ara les solucions, que sempre en poder haver, s’han d’escometre amb realitats palpables i no amb paraules, maquillatges i sepulcres blanquejats.

Luís Conde, l’empresari català, fundador de “Seeliger y Conde” ja va advertir al govern espanyol que “s’havien de fer ofertes i complir-les”. La Sra. Sánchez Camacho, quan l’any 2013, advertida per l’empresariat català i escoltant “in situ” què succeïa a Catalunya els va demanar un nou finançament, va tornar de Madrid “amb la cua entre les cames”. O en la darrera legislatura que a Madrid es va invertir el 115% del pressupostat, mentre a Catalunya el 59. Com els mateixos que manaven i ens van anorrear un i altre cop, ara poden canviar el xip, fent de “bons xiquets” i tractar-nos igual que a la resta dels espanyols? Ara permetran que el català com a llengua assumeixi les necessitats que ells pretenien reduir a l’ensenyament, els jutjats, els registres i a les notaries? Ara desdoblaran la N-340 i la N-II, donaran solució a les rodalies, construiran el Corredor del Mediterrani, comunicaran, com Déu mana, els ports de Tarragona i Barcelona...?

Des de Catalunya, hem estat demanant diàleg durant cinc anys. En un moment determinat vam demanar 21 punts lliurats pel president Mas al president Rajoy, i en un de posterior, 46 punts pel president Puigdemont. Però sords, mai van escoltar. Uns demanaven i els altres mai responien. I això que veníem d’un Estatut referendat pel poble de Catalunya i aprovat per “las Cortes Españolas”, destruït per aquells que pregonaven “la igualdad de todos los españoles”. I, vet aquí, que davant tanta negativa, els catalans, enfadats, per tants menyspreus, optàrem per un camí difícil però únic per reivindicar els nostres drets nacionals: la independència.

Ara, quan la decisió per la nostra part està presa, disposem d’una majoria parlamentària per executar els nostres desitjos, truncats mantes vegades pels cops d’Estat, per les dictadures i per les repressions, és quan el PP havent perdut la majoria parlamentària i absolutista, induït per un PSOE i C,s, ara, parlen de restablir un diàleg. Han començat els gestos per la seva part; s’han carregat una “Luna” intransigent i l’han canviada per un “Millo” dialogant advertint que ens hem de circumscriure’s dins del marc de la llei. La Sáez de Santamaria, la cap del diàleg, adverteix que en cap cas el Govern de l’Estat prendrà la iniciativa i espera reciprocitat, emparant-se amb uns escoltets a l’orella d’en Junqueras. Un portaveu del Govern, el Sr. Méndez de Vigo, simpàtic i aparentment accessible, diu que les coses han canviat i cal parlar, dialogar i establir ponts.

El dialogar sempre és bo i els catalans des de segles hem sol·licitat diàleg i comprensió. Alguns cops, quan ho han necessitat, hem aconseguit quelcom. Però la majoria de les vegades, totes aquelles promeses acceptades per algun generós polític estatal, no s’han resolt, ni complert mai. Qui sigui, polític, funcionari o jutge, sempre ho han frustrat. I quan ens hem queixat sempre ens acusen del victimisme. Aquesta és la seva resposta!

Marxar d’Espanya és l’única fórmula per la qual no ens caldrà demanar, suplicar i novament, quan respondran accedint verbalment o per escrit, tornarem a ser enganyats. Quan se les veuen a maldades és quan diuen que poden reconèixer la nostra identitat cultural i que ens milloraran el finançament. El primer pas, però, l’ha de donar Catalunya, manifesten, de forma arrogant. Per tant tornen a enganyar-nos perquè un cop i un altre, sempre han promès i mai han complert els compromisos.

Hem de convocar el referèndum, acordat si és possible, però si no ho és, cercant els mitjans necessaris, i si el guanyem, el diàleg l’imposarem nosaltres i no ells. La història passada ens demostra sempre que la força de la seva llei s’imposava per sobre de la nostra raó. Però ara vivim unes circumstàncies diferents; som majoria i no poden guanyar-nos per la força de les armes. La democràcia imposa diàleg, respecte i comprensió, i ens empara. Ara és la nostra i no hem de defallir!