Camí a l'1-O, repressió enfront de democràcia

"Un govern de l’Estat cec, sord i mut, bloquejant qualsevol resolució política del conflicte, judicialitzant el Procés i intervenint “de facto” l’autonomia, suposa una deriva autoritària molt perillosa"


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Jesús Gellida

POLITÒLEG

Aprovades pel Parlament de Catalunya la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, el Procés sobiranista català ha entrat en una nova fase decisòria de no retorn. De l’11 de setembre a l’1 d’octubre els temps s’han accelerat en la recta final cap a un referèndum desobedient, una convocatòria que el Govern del PP vol evitar a qualsevol preu. Tancar webs, amenaçar alcaldes, registrar mitjans de comunicació, detenir càrrecs públics, prohibir actes, intervenir les finances catalanes i suspendre “de facto” l’autogovern de Catalunya, configuren un atac a les llibertats i a la democràcia, en un intent del Partit Popular d’evitar que la gent voti. Un ús indiscriminat dels tribunals i de la policia per resoldre un conflicte polític. Una situació que comporta un estat d’excepció, i que obri un camí d’involució democràtica de l’Estat espanyol que recorda a temps, molt foscos, del passat. No obstant, la ciutadania ha sortit massivament als carrers i, sembla ser, que el govern català no retrocedeix assegurant que l’1-O hi haurà urnes, obeint així el mandat --autoesmenat—de les eleccions del 27S i a la nova legalitat catalana. Un embat democràtic on hi ha un xoc entre dos legitimitats, en una situació de doble poder.

Escalada repressiva

"Faré tot el que calgui sense renunciar a res", ha dit Rajoy en la seva compareixença per justificar la macrooperació policial contra el referèndum. Una ofensiva del Partit Popular, i de la seva crossa taronja de Ciutadans, que esgrimeixen la Constitució espanyola per argumentar la “il·legalitat” de la convocatòria del referèndum i que utilitzen la política de la por i la maquinaria repressiva de l’Estat, a través dels tribunals, de la fiscalia i dels cossos policials, per intentar aturar els preparatius de l’1-O. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha suspès de forma exprés les lleis del referèndum, de transitorietat jurídica i el codi tributari català. La fiscalia ha citat a declarar com a investigats a més de 700 alcaldes pro-referèndum i ha ordenat que els Mossos d’esquadra els detinguin si no ho fan. Alhora, els Mossos han rebut l’ordre de intervenir per impedir el referèndum, instruccions explícites de requisar urnes, sobres, impresos i propaganda electoral. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha querellat contra els membres de la Mesa del Parlament i contra el president Puigdemont i el seu Govern, investigant-los per delictes de desobediència, prevaricació i/o malversació. La Guàrdia Civil ha forçat el tancament del web del referèndum, ha entrat a impremtes i empreses postals –sense ordre judicial-- i s’ha emportat per a declarar a directors de mitjans de comunicació, com el del setmanari “El Vallenc”. A la resta de l’Estat s’han succeït les prohibicions d’actes polítics, com l’organitzat per la plataforma “Madrileñ@s por el derecho a decidir”, sent un atac fragant a la llibertat d’expressió i de reunió. Una ofensiva judicial i policial en tota regla, que s’ha concretat aquest dimecres 20 de setembre, en una intervenció de facto de l’autogovern català, mitjançant la macrooperació policial per aturar l’1-O. En aquest sentit, agents de la Guardia Civil han irromput al departament d'Economia, al de Treball i Afers Socials, al de Governació i al d'Exteriors; a l'Administració Oberta de Catalunya; a la secretaria d'Hisenda; a la direcció general de Patrimoni, i al CTTI, detenint quinze alts càrrecs de la Generalitat i intervenint material operatiu de l’1-O. Uns escorcolls d’institucions i unes detencions de càrrecs públics per motius polítics, que són un escàndol democràtic; una aplicació encoberta de l’article 155 de la Constitució espanyola.

Procés sobiranista català com a palanca de canvi del règim del 78

Davant del bloqueig de l’Estat i d’un “nou PSOE” de Sánchez que recolza la via piròmana dels populars, no és possible a mig termini una majoria al Congrés favorable a un referèndum pactat. A més, la porta per aprofundir en l’autogovern de Catalunya va quedar tancada amb la sentencia de l’Estatut. En aquest context, recolzar l’1-O ha quedat com a l’única alternativa democràtica per avançar en l’anhel de la majoria dels i les catalanes de decidir el seu futur com a poble. Un 1-O, a partir del qual obrir un procés constituent popular on, des de baix, decidir el model de país que es vol, on es prioritzi la justícia social. Una oportunitat, no sols per a Catalunya, sinó, també, per a la resta dels pobles de l’Estat espanyol de repensar “el país de països” en clau constituent. Una esmena a la totalitat al sistema polític sorgit de la Transició, que necessita de les solidaritats entre els diferents pobles de l’Estat per ser efectiva.

Mobilització permanent en defensa de la democràcia

Les actuacions d’un govern de l’Estat cec, sord i mut, bloquejant qualsevol resolució política del conflicte, judicialitzant el Procés i intervenint “de facto” l’autonomia, suposen una deriva autoritària molt perillosa. No obstant, davant de la repressió del PP, prenen gran rellevància les concentracions, d’arreu de l’Estat, de suport a les institucions catalanes i al dret a decidir, així com l’assemblea d’electes proposada per Podemos i les confluències; però, sobretot, i més important, les mobilitzacions massives als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya. Unes mobilitzacions populars que són les que poden fer que el govern català no reculi i, alhora, fer més gran l’escletxa per tombar l’estaca del règim del 78.

El govern català ha d’arribar fins al final mantenint la convocatòria del referèndum de l’1-O, i la ciutadania continuar mobilitzada als carrers per defensar la democràcia, les llibertats, l’autogovern i per denunciar l’autoritarisme del PP. La resposta col.lectiva als carrers és, i ha de continuar sent, pacífica però contundent.

Ha arribat l’hora de la veritat. L’hora d’aprofundir i exercir el dret a decidir, per decidir-ho tot, o la de la involució democràtica i de la recentralització. Del carrer depèn.



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació