TORTOSA

Joaquín Bau, el tortosí que va conspirar per al cop d'estat del 18 de juliol


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Gustau Moreno | TORTOSA

19/07/2016

La commemoració dels 80 anys de l’aixecament militar que va provocar l’inici de la Guerra Civil ha agafat Tortosa amb la ressaca de la consulta sobre el futur del monument franquista de la Batalla de l’Ebre. Una consulta en què es va imposar l’opció de mantenir, reinterpretar i contextualitzar el polèmic monument, tot i que la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes ja ha advertit que no pensa llançar la tovallola. De fet, a més de no renunciar a la retirada del monument que Franco va inaugurar fa 50 anys, la comissió també ha recordat que a Tortosa hi ha altres vestigis del franquisme que cal suprimir: la Creu dels Caiguts del Calvari de Santa Clara, o el nom de la plaça i de l’institut Joaquín Bau.

Però, qui era Joaquín Bau? Fins a quin punt sap la ciutadania de Tortosa que aquest Fill Predilecte de la ciutat va formar part de la conspiració que va culminar en el cop d’estat del 18 de juliol de 1936? Nascut a Tortosa el 1897, Bau era un industrial, advocat i polític tradicionalista, que havia estat alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera (1925-1930). Durant la Segona República, va ser elegit com a diputat del bloc de dretes. Un cop a Madrid, Bau va ser amic íntim de José Calvo Sotelo. El seu assassinat es considera l’espurna que va precipitar l’Alzamiento Nacional per acabar amb el règim republicà; el fet que va provocar que el general Franco decidís sumar-se a la rebel·lió.

De fet, el mateix Calvo Sotelo va visitar Tortosa el 10 de juny, poc més d’un mes abans del seu assassinat a Madrid, el 13 de juliol del 1936. Segons l’historiador Joaquín Monserrat Cavaller, el líder de la dreta espanyola va residir en un xalet de Bau a la zona de la Simpàtica, on va fer un petit míting a un grup de tradicionalistes. “O los españoles sensatos acaban con el Régimen o éste acabará con España”, va dir Calvo Sotelo en un discurs clarament antirepublicà i que anunciava l’imminent aixecament militar. D’aquella trobada conspiratòria a Tortosa, pel que sembla, hi ha una imatge que el diari El Alcázar va publicar el 13 de juliol de 1950. “La última foto de Calvo Sotelo”, es titula l’article. A la fotografía es poden veure Joaquín Bau, Calvo Sotelo i el periodista tradicionalista José Monllaó (Llaonet), autor de llibres sobre la repressió a la rereguarda republicana i la Guerra Civil a la zona de Tortosa.

Tant Calvo Sotelo com Joaquín Bau feia mesos que treballaven a favor de la conspiració militar. En realitat, Calvo Sotelo havia rebut diverses amenaces de mort, i el mateix Bau s’encarregava de la seua protecció. Eren carn i ungla, fins al punt que la família de Calvo Sotelo vivia al segon pis del número 89 del carrer Velázquez, i la família de Bau va instal·lar-se al tercer pis del mateix edifici.

Però la matinada del 13 de juliol, quan Calvo Sotelo va ser detingut a la força per un grup de guàrdies d’assalt i posteriorment assassinat, Bau es trobava de vacances amb la seua família a Benicàssim. Bau va viatjar de seguida cap a Madrid, on va portar a les espatlles el fèretre del seu amic, considerat després pels franquistes com el "protomártir" del Movimiento Nacional. La darrera vegada que l’havia vist amb vida havia estat el 10 de juliol, i havien parlat de la necessitat d’avançar la data prevista per a l’Alzamiento Nacional, per poder evitar l’“assalt al poder” que estaven preparant els comunistes.

Només dos dies després de l’assassinat de Calvo Sotelo, Bau va agafar un tren de Madrid a Lisboa. En realitat, només faltaven tres dies per al cop d’estat que feia mesos que s’estava gestant per derrocar la Segona República. Un cop a la capital de Portugal, Bau es va posar en contacte amb el general Sanjurjo i amb els altres col·laboradors de l’anomenat Alzamiento Nacional. Així, Joaquín Monserrat Cavaller explica que Bau i José María Gil Robles eren els responsables d’enviar armes al general Mola. De fet, van encarregar-se de recaptar fons per comprar les armes, i Bau va arribar a aportar una part del seu capital privat i de dipòsits en bancs estrangers com a garantía de les compres d’armament per als militars sublevats. Segons el mateix historiador, a l’arxiu personal de Bau es conserva una fortografia del general Ricado Rada, amb una dedicatòria: ‘A don Joaquín Bau, en grato recuerdo de los tiempos de conspiración y preparación del glorioso Movimiento Nacional, con un abrazo’.

A Portugal, Bau va presenciar el famós accident d’aviació on va morir Sanjurjo, quan el general es traslladava a Espanya per prendre el comandament de l’Alzamiento que finalment va acabar dirigint Franco. Poc després, Bau va tornar a Espanya i es va convertir en un dels pocs civils que va formar part del primer govern nacional, a Burgos. Així, el 7 d’octubre de 1936 va ser nomenat per Franco com a president de la Comisión de Industria, Comercio y Abastecimientos de la Junta Técnica del Estado, un càrrec equivalent al de ministre d’Economia de bàndol franquista. En aquest càrrec, Bau va organitzar les relacions comercials entre l’Espanya de Franco i l’Alemanya Nazi: Hitler enviava material de guerra i avions, a canvi de matèries primeres (fusta de Guinea, llana o minerals de Huelva) i aliments (oli d’oliva) per a les empreses Rowak i Hisma (dirigides per Göering i Göebels). A més, un dels primers objectius de Bau va ser crear un gran dipòsit d’or, el Tesoro Nacional, per finançar l’economia de guerra del bàndol franquista.

Bau va ocupar aquest càrrec fins que va ser cessat, el febrer del 1938. El seu cessament podria ser conseqüència de la seua enemistat creixent amb el cunyat de Franco, el ‘gandesà’ Ramón Serrano Suñer. Segons el fill de Bau, Serrano Suñer no va suportar que Franco prioritzés l’intercanvi de la família Bau per la família del general Miaja, quan la dona i els cinc fills de Bau van ser detinguts a la provincia de Castelló i després traslladats a Tortosa pel Comitè Revolucionari, que els va empresonar a l’antic hotel París. Finalment, la família Bau va ser alliberada i, en canvi, els germans de Serrano Suñer van ser assassinats a la “zona roja”al novembre de 1936 .

A més, Bau, que era tradicionalista i defensava la restauració de la monarquia, no veia bé el règim de tall feixista i totalitari que havia dissenyat Serrano Suñer, emmirallant-se en l’Alemanya nazi. Durant els primers anys de la dictadura, els falangistes desconfiaven de Bau -que va acabar acostant-se a Don Juan de Borbón, i més endavant al futur rei Joan Carles I- i també els carlistes l’acusaven de traïció. De fet, Bau no va ser convidat a la Desfilada de la Victòria quan va acabar la Guerra Civil, tot i que va arribar a escriure un telegrama de felicitació al mateix Franco.

Durant aquesta etapa, Bau es va dedicar a les seues empreses i negocis privats. Per exemple, va comprar la majoria de les accions del Banc de Tortosa i el 1951 les va revendre al Banco Central, tot aconseguint una important fortuna. Quan Franco va voler netejar la cara del règim, el 1958, Bau va ser nomenat conseller nacional del Moviment i, per tant, procurador a les Corts. Més, tard, el 1965, Franco el va nomenar president del Consell d’Estat, i el 1970, vicepresident del Consell del Regne. Historiadors com Joaquín Monserrat Cavaller -autor del llibre 'Joaquín Bau Nolla y la restauración de la Monarquía'- el consideren un dels artífexs de la designació de Joan Carles de Borbó com a hereu de Franco i i futur rei d’Espanya.

A Tortosa, l’Ajuntament va concedir-li la Medalla d’Or de la Ciutat el 1959, i el 5 de juny de 1966 l’alcalde Joaquín Fabra va nomenar-lo Fill Predilecte de la Ciutat. Faltaven poques setmanes per a la inauguració del monument que ara ha estat motiu de consulta. “Fue precisa una Cruzada, Ejército y pueblo unidos con un Caudillo victorioso”, va dir Bau durant el seu discurs d’agraïment des de la tribuna instal·lada al parc municipal. “Aceptad mis palabras de experiencia y convición, hijas de un hombre del 18 de julio, y así lo proclamo con orgullo, identificado con el espíritu del Movimiento Nacional que debe ser aglutinante, doctrina y fuente útil para la obra común de todos los españoles”, va concloure. Joquín Bau va morir a Madrid el 20 de maig de 1973, dos dies després que Franco li concedís el titol de "Conde de Bau". Les seues restes mortals van ser traslladades a Tortosa, on el 22 de maig va oficiar-se un funeral multitudinari a la catedral i un enterrament al cementiri de Sant Llàtzer.



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
ARTICLES RELACIONATS
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

TRIBUNA

PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació
l>