TORTOSA

Àlex Mitrani i Leonardo Escoda repassen l'obra de Pere Falcó i Francesc Todó


Whatsapp Twitter Facebook Google Plus Email



Irene López | TORTOSA

31/01/2017

El Museu de Tortosa va acollir el 27 de gener la presentació del nou catàleg de l’Exposició de les obres del XIV Premi de Pintura Francesc Gimeno. El catàleg, igual que en anteriors edicions, recull les fotografies, amb les seves pertinents explicacions, de cadascuna de les obres finalistes del concurs i de l’obra guanyadora, Mineràlia, d’Ariadna Mangrané.

No obstant, també va ser un acte d’homenatge. D’homenatge i de record a dos destacats artistes del territori que han mort fa pocs dies, Francesc Todó i Pere Falcó. L’acte va comptar amb la presència d’Àlex Mitrani i Leonardo Escoda, que van glossar les figures d’ambdós artistes, parlant això sí, però, sempre en clau de territori. De fet, Escoda va ser l’encarregat de presentar la figura i l’obra de Pere Falcó.

Falcó va ser un reconegut pintor xertolí que va iniciar els seus estudis al col·legi dels Salesians de Sarrià i també cursà estudis a la Universitat de Belles Arts de Barcelona, d’on n’obtingué el ‘cum laude’ i anys després en seria el degà. Falcó, un intel·lectual amb un fort tarannà acadèmic, va guanyar la Medalla Gimeno de la Ciutat de Tortosa l’any 1982 i també va ser guardonat amb el Premi de Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona. Falcó va dur a terme una sèrie d’exposicions pel territori: a l’Escola d’Art, al Palau Oliver de Boteller, al Museu de l’Ebre o al Centre de Comerç. I el MACBA també té una col·lecció seva. El seu corrent va estar força influenciat per Walter Benjamin. Escoda va destacar que “Falcó era un artista xertolí i modern, que va deixar-nos un llegat extens i savi. Era un humanista conceptual sempre despert”, malgrat reconèixer que “era una persona desconeguda per a molta gent i no s’ha contextualitzat encara la seva obra”.

Va afegir-hi que “era un intel·lectual amb un gran tarannà humanístic” i que, actualment, “molts dels seus alumnes són referents de l’art contemporani”. “Sempre deia que s’ha de mirar molt per veure-hi clar, i ell això sempre ho feia. Va ser un home basat en el bagatge de les pròpies experiències i vivències”, va afirmar Escoda. Al mateix temps, no va voler passar per alt algunes de les seves paraules cèlebres, en recordar-nos que “Falcó va desenvolupar la teoria de la Tríada Especular: el jo (l’artista), el suport (el paper o material utilitzat) i el referent (el món, la natura). Per ell, tot plegat constituïa el reflex especular”.

Finalment, va dir que “avui cal fer un gran homenatge a un artista i bon pedagog que va ser capaç de desenvolupar la llibertat, la síntesi de les coses i la realitat pictòrica. Un artista que creia que el pintar esdevé del pensar, i on, per ell, el pinzell ocupa un veritable espai físic. Un artista que interacciona l’obra amb pragmatisme tot cercant la comprensió de l’espai i les obres del qual retenen el temps a esperes de noves interpretacions i lectures, allunyades de les imatges que capten l’aclaparadora ansietat del temps actual”.

Àlex Mitrani, doctor en Història de l’Art i membre del jurat del XIV Premi de Pintura Francesc Gimeno, va ser el responsable de parlar de la figura de Francesc Todó i de la seva obra. Mitrani va expressar que “Todó era un artista difícil d’encabir en l’art contemporani” i que “sempre reivindicava que era de Tortosa”, i és que Todó així ho va demostrar fins al darrer moment, com en el cas de fa un parell d’anys, que la seva ciutat l’homenatjà amb una exposició conjunta al Museu de Tortosa i al Museu de l’Ebre, amb mostres de les diferents etapes de la seva obra. Pel que fa a la seva obra, va destacar que “és d’una gran subtilesa i delicadesa i molt personal” i que “és un dels referents del classicisme modern del segle XX, pintant amb formes geomètriques i també amb un cert punt d’art abstracte”.

Per Mitrani, l’obra inicial de Todó “és una obra amb molta petjada francesa, ja que al rebre la beca de l’Institut de París es va veure molt influenciat per Cèzanne” i que, fins i tot, “va rebre influències de la ingenuïtat i de la innocència de l’Escola Naïf”.

Mitrani va afirmar que Francesc Todó era considerat “un pintor de cambra”, potser arran de la temàtica estrella dels seus quadres, les màquines, en els quals s’observen unes variacions tonals i línies com a moviments estructurals. Una pintura moral, però també mural, com la que es troba a l’antiga Mútua Metal·lúrgica de Barcelona, que va beure del corrent novaiorquès de Ben Shahn.

I de la seva darrera etapa, la de les natures mortes, va explicar que “hi trobem el component de la nostàlgia, des d’una vessant amable, elegant i somrient, com en el cas del quadre dedicat al galerista Josep Dalmau, on es veuen els ecos del cubisme i de l’art decó”.

En aquest sentit, va fer una retrospectiva per diverses de les seves obres, des de “Un racó del Mediterrani”, fins a “Tal com raja”, una de les últimes obres i que, tal i com va defensar Mitrani, “està depuradíssima, ja que retrobem el caràcter culte i cosmopolita de Todó que s’ha de saber plasmar amb la seva maduresa”.

L’acte va concloure amb la intervenció de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que va dir que es tracta “d’un acte especial de presentació d’un catàleg i també de recordar dos ebrencs, dos grans mestres de l’art”. Bel també va recoradr que “si el Premi Francesc Gimeno arriba a ser reconegut és pel fet de tenir persones com ells que l’hagin guanyat i per tenir un jurat tan compromès” i va anunciar que “tots dos són uns referents en l’art per al Museu de Tortosa i per aquest motiu hem decidit col·locar dues de les seves obres al vestíbul del museu, perquè tots aquells que el visitin puguin apropar-se a les seves obres”.



Etiquetes de comentaris
PUBLICITAT
ARTICLES RELACIONATS
PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

TRIBUNA

PUBLICITAT


Tortosa Amposta Baix Ebre Montsià Terra Alta Ribera d'Ebre Catalunya

marfanta.com
Marfanta.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació
l>