80 anys de l’afusellament del falangista Ruiz de Alda, amb carrer a Amposta

23/08/2016

Aquest dimarts fa 80 anys de l’afusellament de l’aviador Julio Ruiz de Alda. Un nom que a Amposta coneixen força bé, ja que és un dels carrers amb noms franquistes que l’Ajuntament té previst canviar durant aquest mandat. Al març d’enguany, l’alcalde d’Amposta, el republicà Adam Tomàs, va anunciar la celebració d’una consulta veïnal per decidir la nova nomenclatura dels carrers que encara tenen noms de personatges relacionats amb la dictadura. La idea del govern municipal és posar noms de dones als carrers Ruiz de Alda, García Morato i Governador Sol, igual que va fer-se amb la nova plaça dedicada a Neus Català. Segons Tomàs, ni Ruiz de Alda ni Garcia Morato es mereixen tenir un carrer amb el seu nom a Amposta.

Ruiz de Alda es considera un dels fundadors de Falange al costat de José Antonio Primo de Rivera i Alfonso García Valdecasas. A les eleccions generals del 1936, Ruiz de Alda va ser candidat al Congrés dels Diputats, però no va ser elegit. Tot i així, va ser detingut al seu despatx el 14 de març del 1936, uns mesos abans de l’aixecament militar del 18 de juliol. Va ser amb motiu d’una operació que va desmantellar la cúpula de Falange, i Ruiz de Alda va quedar empresonat a la Model de Madrid. El 22 d’agost, els milicians van ocupar la presó i van decidir que l’endemà executarien els presoners més importants. Així va ser com Ruiz de Alda va ser assassinat a la coneguda Matança de la Presó Model, al costat d’una trentena de persones més, i com es va convertir en un dels màrtirs del franquisme.

De fet, alguns historiadors afirmen que la mort de Ruiz de Alda va ser el que va acabar de convèncer el també pilot Ramon Franco, germà del dictador, a unir-se a la rebel·lió militar. Cal tenir en compte que Ramon Franco havia destacat com a activista republicà, fins al punt que havia estat diputat d’ERC per Barcelona. Només 10 anys abans, el 1926, el germà del dictador i el mateix Ruiz de Alda havien protagonitzat la gesta del Plus Ultra, l’hidroavió que va realitzar per primera vegada un vol entre Espanya i Amèrica. L’arribada a Buenos Aires va ser tan impactant que el cantant argentí Carlos Gardel els va dedicar un tango, titulat ‘La gloria del águila’.