Dia 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors. Dia de manifestacions, de manifestos sindicals. Manifestos en què es reivindiquen drets i es denuncien greuges. En el sector educatiu es repetiran les reivindicacions habituals, la derogació del decret de plantilles, els resultats PISA, etc. La reversió de les retallades sembla que no s’haurà de reivindicar, per acord imminent que les ha de revertir, a 10 dies de les eleccions… Però hi ha altres problemes que es troben a faltar en els discursos sindicalistes.
La formació professional, enguany haurà passat per dos situacions complicades, que no s’han conegut prou als mitjans ni a la societat. La primera, el fet que el dia 1 de gener passat, tot l’alumnat en pràctiques dels cicles formatius hagués de passar a cotitzar a la Seguretat Social. Això que és tan fàcil de dir, ha comportat molts maldecaps i dubtes de com gestionar-ho, de qui pagarà què, i dubtes que encara avui dia, no estan resolts al 100%. La segona arribarà al setembre. El curs 2024-2025 l’alumnat que començarà un cicle formatiu ho farà amb un nou currículum, que es desprèn de la Llei Orgànica 3/2022, d’ordenació i integració de la formació professional, i que a dia d’avui, la immensa majoria del professorat desconeix com serà, en la concreció que caldria. I som al final del curs pràcticament, a punt d’haver de preparar el següent. No és que ens agrade o no la llei, que és un altre tema, sinó que cal arrencar el curs amb ella, i sempre s’espera que les coses estiguen clares, amb temps suficient per fer-ho bé, en benefici de l’alumnat. I aquí és on entrarien els sindicats, fent seua la problemàtica. Però no és així.
Fa poc un representant sindical, precisament del sindicat on estic afiliat, va passar pel meu centre a deixar un full informatiu. No res relacionat amb els canvis de la formació professional. De fet, no em consta que cap sindicat n’hagi parlat este 2024, ni del tema de les cotitzacions, ni de la nova FP. Com es pot anar a visitar centres on s’imparteixen cicles i no tocar un tema tan important com el canvi de currículums que arriba? Quina credibilitat tenen les organitzacions sindicals davant del professorat de FP?
Oco, perquè el professorat també té la seua part de responsabilitat. Els sindicats necessiten afiliats, i també necessiten que els docents siguen crítics i fiscalitzen la feina que fan, perquè si no, acaben fent com els partits polítics. Quan arriben eleccions ens omplen de publicitat i marxandatge, i qui recorda què han fet, i si ho han fet bé o malament?
Fes el teu comentari