1/ Freixenet posa en marxa un ERTO, que afectaria el 80% de la
plantilla, ja que la sequera fa preveure una collita de raïm
catastròfica i una caiguda de l’activitat a gran escala. Un 80%, ni més
ni menys, en la principal empresa del sector… Però algunes dades
col·laterals provoquen calfreds afegits.
2/ Al Penedès, tant pel que fa al cava com al vi, estan en perill de
morir per falta d’aigua un terç de les vinyes. Estem parlant d’unes
10.000 hectàrees, de les 32.000 en conreu. Enguany igual ni broten o no
donen producció, malgrat brotar. I dins d’aquest mal, en les varietats
xarel·lo i ull de llebre, la situació és tràgica
3/ El xarel·lo és una varietat clau en la producció de cava, més enllà
de ser considerat autòcton, documentat des des finals del segle XVIII.
Aporta cos, estructura i frescor, i sobretot longevitat. Si vols tenir
un cava de criança llarga, dels que es paguen a més que bon preu, pots
precindir del raïm que t’ho serveix? Doncs és el raïm que més pateix la
sequera.
4/ Hi ha qui creu que el mercat ja ho solucionarà. Que si baixa l’oferta
i es manté la demanda, pujarà el preu. No està clar que les coses es
compensin, perquè a la vegada s’estan proposant invents com
flexibilitzar les varietats autoritzades per tal de dur a la indústria
cavista raïm de zones que no pateixen sequera. Hi hauria un màxim del
15% d’aportació “forània” en aquest insòlit cupatge.
5/ No és del tot incomprensible, ans el contrari coherent i tot, amb la
política productiva i comercial dels grans del sector, com Freixenet
precisament, basada en el volum, el volum i el volum. Recordeu que per
factors com aquest, els productors petits i que aposten per la qualitat,
han marxat de la DO Cava, que consideren desprestigiada.
6/ Les empreses xineses d’automoció ja fabriquen un de cada dos vehicles
elèctrics de tot el món. La progressió en els dos o tres darrers anys és
espectacular. I ja ha desbancat Tesla. La principal marca xinesa la
supera en 8 punts de quota de mercat. Aquí, mentrestant, anem de
conspiranoia en conspiranoia sobre monopolis mundials. Fins i tot de
domini obscur de la Humanitat. Caçar mosques, se’n diu també.
7/ El nostre país es fa tothora trampes al solitari amb les xifres.
L’any 2023, van morir en accidents laborals a Catalunya 79 persones,
segons l’estadística oficial. Però els sindicats denuncien que no s’hi
estan incloent les que van perdre la vida en accidents “in itinere”, és
a dir els que es pateixen anant o tornant de la feina, que van ser 29.
Sort que aquests difunts estan equiparats a tots els efectes amb causats
pels sinistres laborals pròpiament dits.
8/ Un clar indicatiu dels jocs de mans és que no s’estan comptant les
persones ferides que moren posteriorment. En sumen 12 més, fins a un
total real de 120 defuncions. Aprofitem per afegir quelcom que esdevé
obvi. Quan les estadístiques oficials donin dades discrepants,
quedeu-vos sempre amb les més antipàtiques. Seran probablement les més
honrades.
9/ Una descripció del concert econòmic basc, tan breu com clavada:
“Euskadi cobra un lloguer a Espanya per deixar-li posar la bandera i
l’única negociació que manté governi qui governi és apujar
progressivament el preu que cobren els bascos per fingir que també són
espanyols”. És de l’opinador Jordi Barbeta.
10/ L’argument retrata el PNB de les darreres dècades. Potser avui
caldria afegir que fins i tot els bascos nominalment independentistes
van assumint que amb la independència potser hi sortirien perdent.
11/ Pot sonar a política, amb raó. Però també són finances públiques
pures i dures.
12/ Un país en què el sector editorial es juga l’any en un únic dia, no
és un país normal. Ni culturalment, ni econòmica. Perquè un sector que
depén de si aquelll dia plou o no, té una feblesa estructural paorosa.
Però hi ha un factor de risc afegit: la diada de Sant Jordi va tan bé
que aviam si no acabarà morint d’èxit.
Fes el teu comentari